Adéu, amor.

Un relat de: Mnemòsine
Quan ja no saps si estimar o ser estimat.
Quan l'amor ja no regeix la teva vida.
Quan ets tu que li dones el sentit, i no hi ha persones que t'ajudin.
Quan tu manes i tu penses.
Quan ja no recordes les nits càlides, i aquella persona ja no és important.
En aquest precís moment, has deixat d'estimar.

Comentaris

  • Júlia Costa | 16-10-2011 | Valoració: 10

    Ostres m'ha agradat moltíssim! No t'he llegit mai i al veure el títol m'ha intrigat i ho he llegit. M'ha agradat molt, de veritat!

    Júliaa

  • Bonhomia | 16-10-2011 | Valoració: 10

    I per cert, acabo de llegir la teva autobiografia i et lloo!


    Sergi

  • Híperexacte[Ofensiu]
    Bonhomia | 16-10-2011 | Valoració: 10

    I després és quan es troben les meravelles de la vida, avui l'amor també està en crisi, s'olora per tot arreu.


    Sergi

Valoració mitja: 10