Cercador
VILLA LOLA DE L’AMETLLA DEL VALLÈS
Un relat de: Antonio Mora VergésLlegim que és obra de Ramon Ribera, mestre d'obres ( voldríem tenir coneixement del cognom d’aquest professional, a l’email coneixercatalunya@gmail.com ), que l’aixeca l’any 1911 com residència d’estiueig de la familia Rosselló ( també ens agradaria saber – con curiosos de mena – el nom i cognoms del promotor ).
La descripció ‘tècnica’ de l’edifici ens diu : Casa de planta rectangular, aïllat i alineat al carrer del Mestre Pompeu Fabra, de tipologia ciutat - jardí. El cos de l'edifici és basteix en una superfície ortogonal irregular.
En sobresurt, a la cantonada nord-est, una torre de planta octogonal amb coberta apuntada i revestida d’escates de ceràmica vidrada de color verd. Les façanes estan revestides amb estuc de calç i decorades amb esgrafiats. Les obertures són de llinda plana amb motius decoratius i esgrafiats al voltant. A la façana principal, a la cornisa, hi ha un treball de reixa que s’assembla a un cistell. Al voltant de l’edifici hi ha el jardí, el qual es troba limitat per una tanca amb sòcol de paredat arrebossat, coronat per peces vidrades, pilastres amb capitell de perfil corb i una reixa de ferro forjat.
Estem – no convé perdre-ho de vista en ‘territori Raspall’, i Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937), va ser nomenat arquitecte municipal de l'Ametlla del Vallès El 14 de gener de 1906. A ell se li deu el planejament urbanístic que va dissenyar impulsat per l'alcalde SEBASTIÀ BASSA I BARBANY, (Santa Eulàlia de Ronçana, 1859 - l’Ametlla del Vallès, 1935), que somniava transformar l’Ametlla centrada fins a aquell moment, en l’activitat agrícola , amb nuclis aïllats al voltant de les grans masies, en un poble modern.
El pla urbanístic de 1907, va estar vigent fins a finals del segle XX, i fixava una traça que es desenvolupava al voltant del nou passeig (peça clau en un poble d'estiueig) i que, junt amb el carrer principal (1904), enllaçava el barri de la sagrera, al voltant de l'església amb el del raval, al voltant de la carretera de Sant Feliu de Codines a la Garriga.
La descripció ‘tècnica’ de l’edifici ens diu : Casa de planta rectangular, aïllat i alineat al carrer del Mestre Pompeu Fabra, de tipologia ciutat - jardí. El cos de l'edifici és basteix en una superfície ortogonal irregular.
En sobresurt, a la cantonada nord-est, una torre de planta octogonal amb coberta apuntada i revestida d’escates de ceràmica vidrada de color verd. Les façanes estan revestides amb estuc de calç i decorades amb esgrafiats. Les obertures són de llinda plana amb motius decoratius i esgrafiats al voltant. A la façana principal, a la cornisa, hi ha un treball de reixa que s’assembla a un cistell. Al voltant de l’edifici hi ha el jardí, el qual es troba limitat per una tanca amb sòcol de paredat arrebossat, coronat per peces vidrades, pilastres amb capitell de perfil corb i una reixa de ferro forjat.
Estem – no convé perdre-ho de vista en ‘territori Raspall’, i Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937), va ser nomenat arquitecte municipal de l'Ametlla del Vallès El 14 de gener de 1906. A ell se li deu el planejament urbanístic que va dissenyar impulsat per l'alcalde SEBASTIÀ BASSA I BARBANY, (Santa Eulàlia de Ronçana, 1859 - l’Ametlla del Vallès, 1935), que somniava transformar l’Ametlla centrada fins a aquell moment, en l’activitat agrícola , amb nuclis aïllats al voltant de les grans masies, en un poble modern.
El pla urbanístic de 1907, va estar vigent fins a finals del segle XX, i fixava una traça que es desenvolupava al voltant del nou passeig (peça clau en un poble d'estiueig) i que, junt amb el carrer principal (1904), enllaçava el barri de la sagrera, al voltant de l'església amb el del raval, al voltant de la carretera de Sant Feliu de Codines a la Garriga.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.