Cercador
vida digital
Un relat de: Capdelin- Compartir:
L' 1
no es vol agenollar,
el 2
arruga llits de paper,
el 3
copula catets amb hipotenusa de plata,
el 4
s'asseu i es cansa,
el 5
fa manetes en el teu ventre,
el 6
juga a serpent,
el 7
recull gotes d'aigua seques,
el 8
omple de records l'oblit,
el 9
vesteix de marca,
el 10
es creu déu i fa lleis,
l' 11
camina cec d'amor,
el 12
acumula superficialitats per dotzenes,
el 13
viu a les golfes de la teva ment
i amb pètals fa roses negres,
el 66
camina capgirat per aparentar més gran.
Tothom vol ser més, créixer,
menys
el 1.000 ...
que somia perdre
els seus tres zeros
- quants anys! -
i tornar ... a renéixer.
Comentaris
-
Un poema...[Ofensiu]annah | 17-09-2005 | Valoració: 10
molt dievrtit i molt original!
Cada número té un significat, si el busquem bé, n'estic segura... i tu els has clavat!
Segueix així!
Anna -
ei!![Ofensiu]tramuntana | 16-09-2005
Trobo que és un poema molt curiós. jeje m'agrada, m'agrada! et seguiré llegint!! petons!!
laura^^ -
"""[Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 16-09-2005 | Valoració: 10
Uoo uoo! quin enginy, em recorda a la serie 10+2 de quan jo era petita, deu mes dos deu mes dos, vine a cantar amb nosaltres, deu mes dos deu mes dos..tarararararará, deu mes dos deu mes dos, vine a cantar amb nosaltres, dos ratolins son els que tajudaran, seran dos grans amiiics (8)..jajajajajajxD
Petooons! -
Des de sempre...[Ofensiu]Pluja | 16-09-2005
m'he decantat pel 5, el 7 i el 13... Sempre m'han cridat l'atenció...
I ara es veu que el 5 juga amb el meu ventre, mentre el 7 recull les meves llàgrimes vessades per les roses negres del dolor que ha cultivat el 13... (Sí, he fet una interpretació a la meva manera... Em deixes??)
Un petonet!
-
***[Ofensiu]Llibre | 15-09-2005
Heheheh... Enginyós... Però em pregunto... els números que t'has deixat entremig, fins al 1000... quan els faràs?
És broma.
El poema em sembla divertit i fresc.
LLIBRE
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1306873 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )