VIDA D'AQUAREL.LA

VIDA D’AQUAREL.LA
En l’ aquarel.la de la vida
m’ al•lucina mirar els teus ulls,
des del sol a l’ el•lipsi del teu cos.
M’encaramel.la il.limitadament
la teua il.luminació perfecta.
M’ il•lusiona compartir amb tu
el meu intel.lecte infal.lible
i acudir amb tu com a libèl.lula
acaramel.lada per a pujar
suaument amb la meua cal.ligrafia,
i així besar cada cèl.lula
capritxosa que visita la meua vista.
Per què cavil.le amb col.laboració
amb coll-i-be amb els sentits.
Constel•la els teus principis
com a col•lecció per a assaborir-los
i embeuré il•limitadament
de principi a fi i paral•lelament
Aleshores la meua pupil.la
s’inventa un sil•logisme autèntic
per a tindre ‘t entre les meues síl•labes .
Sóc un xitxarel•lo xiroi taral•larejant
la teua vida entre la medul.la.

11 de juliol de 2013
Autor, Rafael Molero Cruz