Viatge al pais del Sol Naixent VIII. Sayonara

del relax en la societat més estressada del món". Aquesta i tantes altres frases amb les que identidico les sensacions que també vaig sentir. Escrius de maravella, Gica! Després d'aquest viatge que m'has fet reviure amb una ironia deliciosa hauré de fer cap a la teva poesia i altres relats. Veig que aquest el vas escriure amb un teclat càtàlà...Bentrobat! Em va agradar molt conèixe't!
"Sento nostàlgia del viure per se, en un lloc on sols em sentia a mi mateix, a la meva existència total i les sensacions virginals del què m'envoltava" Molt bo! L'altre dia un bon viatger em deia que l'estat natural de l'home és el nòmada. Totalment d'acord.
"...o sóc massa fred o em perd el lirisme",
Sayonara

Gica:

Et faig un únic comentari després de llegir tots els teus capítols del viatge que aquí ens mostres.

Primerament, et voldria dir que el que m'ha cridat l'atenció és, sobretot, aquest punt surrealista que mostres en diverses parts dels teus escrits. Biografia inclosa.
No surrealisme entès com a cosa Daliniana (o com s'hagi de dir. De Dalí, vaja!), sinó aquest ull fi a l'hora de destacar certs detalls petits que als ulls de la resta passen desaparcebuts.

(El mail del meu representant, per exemple.... ,olt bo!)

Em recordes, segurament, a gent com el Quimi Portet, Joan Miquel Oliver (Antònia Font), etc. no sé si els coneixes, però vaja... jo en sóc un admirador ple i les teves frases m'han recordat certs detalls d'aquesta gent.

Dit això, dir-te que aquesta faceta és, precisament, la que més m'ha agradat del teu viatge al japó: la nòria, l'espanyolo, el sex shop de l'aerpoprt, etc. Em crida l'atenció que a no fas referència a la gent que t'envolta i et son desconeguts.
Descrius en un capítols tots els personatges secundaris que d'una manera o d'una altra fan de comparsa al teu viatge, però no descrius l'anònim que viatja al mateix avió, etc. Sí que fas referència a una gent als banys, etc. però en general és més una succeció de vivències personals que una descripció del lloc.

El trobo, tot plegat, una mica com un seguit d'anècdotes en primera persona. Com et deia, és el que més m'ha agradat, però podria entendre que si no entres en el teu punt de vista potser costaria d'entendre. (crec que no m'estic explicant gens bé....)

No entro (ni puc) a valorar altres aspectes (estil, etc.). Per un parell de raons:
1. No en sé, ni ho vull pretendre.
2. Entenc que ho vas escriure durant el viatge (la ç no la tenen... oi?), i per tant està subjecte a diferents estats d'ànim i de diferents factors que t'envoltaven (pressa, soroll, llocs desconeguts, etc.). Podria dirq ue es nnota, ja que hi ha relats més descriptius que d'altres. Alguns una mica més nostàligs, etc.

Bé, Gica, com et deia, en general a mi m'ha agradat prou. Provaré de llegir-te alguna cosa més, ja que aquest punt irònic que tens m'agrada molt. El trobo signe d'intel·ligència, tot i que a molta gent potser no li acaba d'entrar...

Salut!

marc.

que imoregna al lector com a pròpia; fins i tot nosaltres ara ens sentim melancòlics d'aquestes teves vacances.

Aquest relat em sembla que ha sigut en el que més has destacat el "com" sobre el "què" escrivies. M'ha agradat sobretot els versos on explicaves l'absurditat de tot plegat, l'absurditat del relax en la societat més estressada del món.

M'alegro que passessis un bon viatge, i em sembla que aquesta sèries de relats ens han servit a tots per conèixer una mica més la societat japonesa existent, que potser s'amaga una mica rere aquesta ràpida expansió que ara viu.

-Filladelvent-

Un final emocionat a una seria de relats descriptius plens de sensacions i sentiments.
Felicitats per tota la sèria.