Cercador
veu interior
Un relat de: senseresalabutxaca- Compartir:
Estirat al meu llit observo una petita rallada en el sostre de l’habitació, situada just sobre el meu cap. Resseguint la marca,amb la vista, topo amb la paret. El color violeta o magenta ( ara mateix no sé trobar-li el nom indicat) es degrada en algun punt on es veu tocat per l’humitat (exterior, crec), que la transforma en petites taques d’un color més enfosquit. Jo observo tranquil com els minuts passen, relaxat escolto la meva respiració, no anhelo res, no em fa falta res. Ni tan sols un petit desig ronda el meu cap..
Estiro el braç, enlaire, al mateix temps que m’observo la mà, el palmell, i se m’omple el cap de idees i accions lligades i desenvolupades a travès d’aquestes eines tan útils com son les mans.
Es trenca el silenci amb la meva pròpia i sonora rialla. El poder no el tinc a les mans! Abaixo el braç i amb el dit índex em donc tres copets al front mentre em dic interiorment :
” tot és aquí dins”.
Estiro el braç, enlaire, al mateix temps que m’observo la mà, el palmell, i se m’omple el cap de idees i accions lligades i desenvolupades a travès d’aquestes eines tan útils com son les mans.
Es trenca el silenci amb la meva pròpia i sonora rialla. El poder no el tinc a les mans! Abaixo el braç i amb el dit índex em donc tres copets al front mentre em dic interiorment :
” tot és aquí dins”.
