Cartes del passat.

Un relat de: senseresalabutxaca
Si ara ens trobèssim després de tant temps, intentant retornar de manera furtiva al passat, a arrencar els nostres bons moments, aquells somriures trapelles o aquella màgica complicitat, la cosa sería nefasta.

Cert és que ens pot ser relativament fàcil d'acceptar el desgast que produeix el pas dels anys que, a vegades, ens colpeja amb més o menys intensitat. Però el que no aconseguim validar és la mencança de "l'essència" de l'amor. El motor que ho fa fluir tot, com un petit engrenatge d'un rellotge de mà.

En aquest cas, teu i meu, o altrament dit, nostre, ens ha envestit tot. No tan sols hem estat canviats fisicament, si no que psicologicament ens trobem tan distants que forçar-ho fins i tot sería com maltractar-nos.

Ens podríem aferrar al record, moltes vegades hi penso, en viure en els records i recrear-los, però com he dit, ens trobem lluny l'un de l'altre i encara que puc dir-te sense cap mena de por que encara t'estimo, potser no trobariem un punt a mig camí on trobar-nos. Almenys ara.

A vegades penso en tu i em dol veure't tan lluny.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de senseresalabutxaca

senseresalabutxaca

4 Relats

0 Comentaris

1573 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia: