Vet aquí

Ingravidesa absoluta. L'agulla manté un ritme constant dextrogir que no es cansa mai. Semblo un autòmat en una tardor humida i un llum lila que juga a fer l'amor.
Escric un adagio mal pronuncia ton les libèl·lules mengen purpurina i un fum cúbic lleugerament picant. Pes, espurnes que pesen com l'entropia del cel.
Tardor, fredor. Renou i tendresa. El gira-sol avui només cerca la lluna i els secrets d'una cortina de paraules guanyen l'intrèpid desig que no vol quedar en penombra.
Hemorràgia interna de records que ho empastifen tot i no deixen expressar aquesta insubornable senzillesa que s'amaga entre les escombraries. Llepolies en una atmosfera impenetrable de indolor, incolor, insípid mus.
La degradació d'un dau fa que el joc sigui brut i que l'enveja en surti vencedora. De fons una rialla irònica no em deixa sentir el cant del rossinyol presoner. Muntanya russa de partícules en suspensió i obstrucció del text per paraules absurdes poc atractives.