Esperar

Esperar…què esperem? no vull esperar més. Però es temps passa i no se massa bé cap on va. Surt en es terrat i mir per amunt. Estrelles. Moltes. Menys una que acaba de caure. Escolt. Un ca lladra lluny i es vent mou sa palmera de ca es veïnat. Gota a gota una aixeta mal tancada omple un perol de llauna vell…tot torna vell, es va desintegrant. Regna el desordre. Un caos? Que va…vulguis o no, es temps passa per alguna cosa i deu seguir algun ordre…no ho se. Em veig allà asseguda mirant el cel i escoltant tot lo que puc sentir...estàs enfora i tenc por. Bon dia. Fa sol i tenc una sensació estranya...es sa por d'ahir vespre? Por a què?...no se on vaig ni què hi faig aquí. Ara, descans. Me deix submergir per sa comoditat des llit que m'engoleix i no me vull aixecar...tenc els ulls aferrats, però puc veure q fa sol...es temps segueix passant. Algú m'ha telefonat. Ets tu. Sempre ets tu i m'agrada. Estàs enfora i tenc por...sa cussa rasca i m'acaba de despertar. Surt i no puc distingir es renou de ses gotes pegant en es perol, hi ha més vida que ahir vespre...m'envaig. Tornaràs? Si.

Enyor ses estrelles que me miraven, que queien i que inconscientment me feien demanar un desig...desprès pensava i em deia a mi mateixa que allò no servia de res...tu seguies lluny i jo no hi podia fer res. Enyor es silenci sumat a nes renous des gall despistat, ses gotes que erosionen es perol i sa cussa que no sap q veu. Enyor. T'enyor. Segueixes enfora...sempre estàs enfora. Res. Res és poquíssim, però es d'on sorgeix tot. Tot me fa pensar en tu, tu no ets un res, ets tot. Avui no, però un dia se que si...esper i t'estim