És tot tant extrany...

Un buit dins jo deixa de ser buit i ara és ple de tu, només tu has sabut com omplir-lo. Horitzontal me trob i es cervell centrifuga. Una sensació de pena i enyorança me te invadida i penetra en jo alguna cosa que dificulta es pensar que me n'he d'anar, però així i tot ho pens i no vull. Vull quedar aquí ara, ahir, demà, d'aquí una estoneta i sempre...amb tu.
Abans m'agobiava estar aquí, ara no me'n vull anar. És tant difícil estimar a qui no hauria d'estimar...sempre igual. T'estim, t'enyor. Me fas sentir especial i m'agrada. M'agrades. No pensis, vull que estiguis bé, si tu estàs bé jo també hi estaré.
Tu aquí, jo també...seria lo seu. Enyor sentir-te a prop, tenir-te entre els meus braços i sentir sa teva pell contra sa meva. Sentir si tens fred o calor; sa teva respiració i es teu alè a prop des meu; com batega es teu cor o com se queixa sa panxa perquè té gana. Acariciar-te i deixar-me acariciar, tastar es teus llavis...
Saps, t'enyor...i t'enyoraré, t'estim i t'estimaré sempre de colque manera. Ets tant especial...Tenc por. Sa veritat es que tenc por de perdrer-te colque dia del tot. Però bé, jo esperaré, esperaré i seguiré esperant que sempre siguis amb jo. Aquí, allà, amb o sense parella. Esperaré i esper no desesperar-me esperant no caure en el teu oblit, passar a ser un simple record llunyà. Esper poder ser sempre sa corda on puguis penjar els teus somnis, una sortida d'emergència en aquells moments en que no saps que fer o on anar...quan te sentis sola, trista, contenta o quan sigui jo seré allà o aquí o on sigui però hi seré i faré tot lo possible per donar-te un cop de mà. Només deman que me deixis ajudar-te a somriure quan no te vegis capaç d'aconseguir-ho tota sola.
T'estim...