VERSOS ENCADENATS IV: LA MARE

Un relat de: -- [torna la normalitat]

04-05-2012

Proposat per brins


MARE...

brins
Pensant en tu, mare,
l'entranya profunda de l'aire
em duu als llavis dolçor de raïm;
als ulls, pigments de blau d'estiu,
al cor, esclat d'un amor que perviu...

Cargolsalalluna
Pensaré en tu, mare,
quan m'abandoni a la mar
flotant erm sobre l'onatge
o en el silenci d'un vespre d'hivern
en ple bosc pintat de blanc
fent cruixir la neu dessota els peus...

rautortor
Terra endins, prop del xiprer,
el més alt del cementiri,
l'aprofitem cada jorn
per retrobar-nos al tard,
quan tothom retira.
Alli m'assec a la falda
plena de contes petits.
I cantem, cantem plegats,
tu, jo i el pare, les cançons
de la infantesa enyorada
que el fregadís del temps
mai no podrà silenciar.

Carles Ferran
Jo què voleu que us digui,
la mare hi és tot l’any,
hi és per tota la vida
encara que hagi marxat.
Si depens que t’ho recordin
un dia determinat
els anuncis dels comerços
tu potser tens una mare
però ella té un descastat.

bloodymaruja
El temps tot ho muda i embolica
i han canviat les tornes amb els anys.
Ara jo sóc mare teva, i tu la filla,
i sento en la meva pell els desenganys.
Sento la sordària i la ceguesa,
fibla els meus ossos el teu dolor,
i et veig molt feble, tu que eres tan forta.
Tanmateix ,de tant que m’estimes no tens por,
que refuses el meu braç , perquè no em cansi,
i camines recolzant-te en un bastó.

magalo
Els teus ulls ja cansats per mi somriuen
No passen gens els anys en el teu cor
Ben viva veig sempre la teva entrega
Ben tendre i dolç segueix el teu amor
Parlem una estoneta mare

Núria Niubó
Per tu seria mare
el teu cor, el teu pit , el teu sospir.
Amb l’ànsia de tenir-te encara
i acollir-me als teus braços,
escoltant el teu murmuri
de paraules confoses,
tot cridant la teva mare
que em trencaven el cor.
T’hi senties propera
i em marxaves
en plàcides estones d’enyor.

Parlem una estoneta mare
arraulides dolçament...
Parlem.
Mare i pare en el record

rautortor
Eixiu, voleu, que l’ombra ja no mana,
ni esperar cal, més jorns, el fosc vaixell!
I, de bracet, se’ls veu per la solana

mirant amb pena el barri del castell,
l’antiga llar. Ella, color magrana,
guaita el fadrí llampant com un clavell.

Comentaris

  • ARA...[Ofensiu]
    Annalls | 22-11-2012

    Ara m'en adono!!! Ja n'arribo a ser de..puf puf puf !!! Aquest poema l'heu escrit entre varis..es increïble i no te més comentaris que el meu...!!!!! A veure si en feu un xic de publicitat!!!

  • Bona, molt bona.[Ofensiu]
    Annalls | 31-10-2012 | Valoració: 10

    M'encanta com escrius, utilitzes molt bé les paraules, tens inspiració i ets original.
    Felicitats.
    Anna

l´Autor

Foto de perfil de -- [torna la normalitat]

-- [torna la normalitat]

52 Relats

38 Comentaris

57410 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Un autor, un Vers

Poemes Col·lectius
Versets creats entre tots a través del fòrum.


un autor, un vers
(cada autor el seu vers).

El conjunt: un total,
el resultat: un final, el Poema;

El nostre poema!




Gaudiu-los!


______________________
usuari: poemes
contrasenya: demana-la pel Fòrum!