Cercador
VERSOS ENCADENATS DE LA ERA MODERNA (I).
Un relat de: -- [torna la normalitat]VERSOS ENCADENATS DE LA ERA MODERNA (I).
25 d’Abril de 2012
Proposat per Bloodymaruja
CANÇÓ DE L'ABSÈNCIA
bloodymaruja
I el dia que va marxar
me'n vaig anar a El Corte Inglés
amb la intenció de comprar
Carles Ferran
una camisa de seda
i un suggerent picardies,
maquillatge, uns collarets
allan lee
i un extintor tot vermell
no fos cas que de tan guapa
la rambla s'incendiés:-))
Naiade
Que n’estava de formosa
amb tots aquells guarniments
per uns instants em vaig oblidar
fins hi tot d’ell.
Núria Niubó
Però el foc era dins meu
i els ulls m’espurnejaren
en copsar rere el meu coll
el panteix del seu alè.
Marc Freixas
Perquè el mal tràngol
va encadenar la seva sort
en un munt de fracassos
alineats amb botons i papallones.
brins .
Cap gest seu em fou carícia
ni cap paraula, assossec;
conèixer la seva dissort
no em pogué consolar el cor
montsepema
i sentia la seva tristor
la feia meva, i sentia el seu amor
quan em va acariciar
buscant consol
magalo
Aquella pena volia
disfressar-se d'alegria
sentir la calma que arriva
quan la tempesta ha passat
bloodymaruja
I disfrutar de la vida,
oblidant-se del passat
que per males companyies
és millor la soletat
25 d’Abril de 2012
Proposat per Bloodymaruja
CANÇÓ DE L'ABSÈNCIA
bloodymaruja
I el dia que va marxar
me'n vaig anar a El Corte Inglés
amb la intenció de comprar
Carles Ferran
una camisa de seda
i un suggerent picardies,
maquillatge, uns collarets
allan lee
i un extintor tot vermell
no fos cas que de tan guapa
la rambla s'incendiés:-))
Naiade
Que n’estava de formosa
amb tots aquells guarniments
per uns instants em vaig oblidar
fins hi tot d’ell.
Núria Niubó
Però el foc era dins meu
i els ulls m’espurnejaren
en copsar rere el meu coll
el panteix del seu alè.
Marc Freixas
Perquè el mal tràngol
va encadenar la seva sort
en un munt de fracassos
alineats amb botons i papallones.
brins .
Cap gest seu em fou carícia
ni cap paraula, assossec;
conèixer la seva dissort
no em pogué consolar el cor
montsepema
i sentia la seva tristor
la feia meva, i sentia el seu amor
quan em va acariciar
buscant consol
magalo
Aquella pena volia
disfressar-se d'alegria
sentir la calma que arriva
quan la tempesta ha passat
bloodymaruja
I disfrutar de la vida,
oblidant-se del passat
que per males companyies
és millor la soletat
Comentaris
-
Molt bonic i ben coordinat[Ofensiu]Maria Valenti | 29-05-2018 | Valoració: 10
M'ha agradat molt. L'he trobat molt original i ben coordinat.
-
Es una col.laboració molt especial [Ofensiu]Rafaelmolero | 04-02-2013 | Valoració: 10
M'ha agradat molt aquest poema escrit encadenat, està molt original, té un punt molt
especial. Enhorabona per estos versos tan exquisits. Una gran abraçada, Rafael Molero Cruz.
l´Autor
52 Relats
38 Comentaris
57417 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Poemes Col·lectius
Versets creats entre tots a través del fòrum.
un autor, un vers
(cada autor el seu vers).
El conjunt: un total,
el resultat: un final, el Poema;
El nostre poema!
Gaudiu-los!
______________________
usuari: poemes
contrasenya: demana-la pel Fòrum!
Últims relats de l'autor
- VERSOS ENCADENATS IV: LA MARE
- VERSOS ENCADENATS III: ARA ANEM DE PROCESSÓ.
- VERSOS ENCADENATS II: EL CIRC
- VERSOS ENCADENATS DE LA ERA MODERNA (I).
- POEMES ENCADENATS DE SANT JORDI 2012
- LA LLUNA PLURAL - Melorepte 72
- Un autor, varis versos (4/08/2009)
- Un autor, un vers (13/07/2009)
- Un autor, un vers
- Mirant la meva filla...
- Música per a instants
- L'home solitari
- Més
- Un autor, un vers (19/09/2007)
- Qui em va dir que fugís?