Cercador
L'home solitari
Un relat de: -- [torna la normalitat]Fa una nit eròtica, desvetllada.
Els astres orbiten al voltant del seu cos, insomne,
Ciutat transitable i perillosa.
I totes les mirades sorprenen la teva nuesa,
Bella i clara, melic del món.
S'acosta a la finestra amb la certesa neguitosa
Que el vidre obac li retornarà un rostre altre
Que resseguirà temorosament i magnètica.
Torna a la llum, paraula pronunciada,
Allunya el silenci del meu cos.
Fes callar totes les gramàtiques ara,
Que no és amb aquests mots que vull interpretar-te.
Enteniment, pedaços de mi dins teu,
I els paràmetres de tot el que cal inventar
S'agrupen dins de la teva ànima calenta,
On he assaborit la por com líquid delerós
O aromàtic fruit desat al meu abast.
Obre la teva pell, deixa'm tastar la teva boca;
Abandó dins del seny, companyia per a la follia.
I se'n torna al refugi del seu silenci, solitari.
Comentaris
-
Que no és amb aquests mots que vull interpretar-te.[Ofensiu]franz appa | 24-04-2008
Que cal inventar un nou llenguatge.
Poema eròtic en la temerosa i magnètica autoexploració -interior, a més-, en la mirada neguitosa cap a un vidre obac.
Un vidre obac pel baf d'una ànima calenta, tal vegada, que penetra -ens guia així- cap a o més enllà de la por, en un "Abandó dins del seny", enigmàtica recerca de la "companyia per a la follia."
No està de més invocar la boca, la pell. A qui s'adreça, doncs, aquest home solitari? A qui cerca en aquesta breu fugida del seu refugi isolat?
Tractant-se, com es tracta, d'una exploració a dues mans, i dins d'aquesta experiència col·lectiva, em queda només felicitar els autors per saber endinsar tan bé les dues veus com una sola veu en aquesta llambregada a les passions ocultes en les nits de les ciutats transitables i perilloses.
Perdó, un afegit encara: De vegades, de fet, si escoltes prou bé des de la profunditat de la nit -en un insomni induït o involuntari- pots quasi sentir materialitzar-se aquestes autopistes, o senderes, o potser només subtils deixants, per on viatgen els desitjos, de ciutat en ciutat, o intramurs en una sola ciutat adormida.
l´Autor
52 Relats
38 Comentaris
57412 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Poemes Col·lectius
Versets creats entre tots a través del fòrum.
un autor, un vers
(cada autor el seu vers).
El conjunt: un total,
el resultat: un final, el Poema;
El nostre poema!
Gaudiu-los!
______________________
usuari: poemes
contrasenya: demana-la pel Fòrum!
Últims relats de l'autor
- VERSOS ENCADENATS IV: LA MARE
- VERSOS ENCADENATS III: ARA ANEM DE PROCESSÓ.
- VERSOS ENCADENATS II: EL CIRC
- VERSOS ENCADENATS DE LA ERA MODERNA (I).
- POEMES ENCADENATS DE SANT JORDI 2012
- LA LLUNA PLURAL - Melorepte 72
- Un autor, varis versos (4/08/2009)
- Un autor, un vers (13/07/2009)
- Un autor, un vers
- Mirant la meva filla...
- Música per a instants
- L'home solitari
- Més
- Un autor, un vers (19/09/2007)
- Qui em va dir que fugís?