Vens i em demanes ...

Resaltare dos frases que m'an cridat l'atenció contradictòries i certes "La por d'estar junts i terror a perdret." Qui ha esta o a estat enamorata això u sent, m'agrada el teu poema ple de matissos.

... jo crec que gaudeix d'una gran qualitat. Hi ha molts matisos originals. És una d'aquelles poesies quasi-perfectes.

Quin estat tan meravellós i a la vegada quants dubtes transcendentals ens porta.
Sempre present, la por a perdre el ser estimat.
M'ha agradat molt la teva poesia, reflecteix tan be el que se sent, sobretot aquesta mena de transformació que experimentem quan ens enamorem, cada un s'impregna de coses de l'altre sense adonar-se'n i així és com passem a sentir que dos som un.

Una abraçada de Naiade

jo que soc per a tu? aixó s'ho pregunten sols els qui s'etimen, potser és per la inseguretat de pensar que no mereixem rebre aquest amor?

Es un poema precios.
L'amor...que et puc explicar de l'amor...
Aquest sentiment que ens fa donar-ho tot per la persona estimada sense esperar res a canvi, Que sense adonar-nos ens va convertint en el que l'altra persona vol que siguem, en el que la fa feliç.
Les teves paraules son belles i molt tendres. M'han agradat molt.
Una abraçada.

que bonic és l'amor! Què bo està enamorat, brollen del cor mil i un poemes.
Salut!

preciós i boniquíssim!
M'encanta!