Vell Casalot

He sortit al carrer
He mirat cap a casa
La teulada, el balcó,
La finestra tancada
I he tancat els ulls
Intentant record dar-la
Sense tanta pols
Amb la façana més blanca

Quants records
Darrera les portes tancades
De canalla corrent
De joguines trencades

I m’arriba l’olor
De la roba neta
De la humitat del rebost
Del braser i la cendra
He cercat el racó
A on em gronxava
En un balanci vell
Que a cops grinyolava

Quanta foscor
Ja no crema aquell quinqué
Ni la bota fa vi
I està vuit el celler

Ja no queda cap niu
Sota la teulada
I el pou està sec
I la fusta corcada
I la terra de l’hort
Sembla esperar-se
Que caigui una llavor
Que s’hi enfonsi l’arada

Vell casalot
has sigut pal de paller
aixopluc de nissagues
i testimoni del temps

Vell casalot
Mai podré oblidar-te