Enyorances

Un relat de: Vicenç Cusí Cussó

Barques de fusta sobre l’arena
nius d’orenetes en el terrat
xarxes esteses sota palmeres
la meva escola mirant al mar
Velles vivències
enyorances del passat
que van i que venen
con la nit i el dia,
com el son i el despertar

Olor de llapis, taques de tinta
plumiers de fusta, llibres trencats
noms inesborrables d’aquelles mestres
ulls de vellut i genolls pelats
i uns reis que passen
i que ja no tornaran
que van i que venen
con la nit i el dia
com el son i el despertar

Núvols de sucre, cavallets a la platja
tren de la bruixa, Festa Major
Focs que s’enfilen i que il·luminen
els ulls dels infants curulls d’emocions
i un tren que passa
i que s’allunya vora al mar
trens que van i que venen
con la nit i el dia
com el son i el despertar

Balls de diumenge, tu i jo a les fosques
les pessigolles dels primers desig
Xiruques, motxilles i cantimplores
les beceroles dels meus amics
Amors que passen
i que ja no tornaran
que van i que venen
con la nit i el dia
com el son i el despertar

Aquest poema és la lletra d'una cançó del mateix nom del grup Paperdepessic Virtual Club Band i es pot escoltar en aquest enllaç https://youtu.be/VNDX8igX7Rk

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer