Valoracions

Fa uns dies vaig anar a veure la pel.lícula "Atlas de Geografia Humana", on una de les protagonistes; la Fran, dona d'èxit professional i amiga de les seves amigues, se sent o sentia la dona més afortunada del món perquè el seu marit l'havia escollida amb ella, per casar-se. L'especimen en qüestió, un intelectual frustat, en plena crisi dels '40 es dedica a anar-se'n al llit amb mitja Barcelona, per acabar descobrint que és a la seva dona a qui estima. I menys mal que se n'ha adonat a la meitat, que sino acaba amb Barcelona i comença per les rodalies. La reflexió que sembla tant evident a la gran pantalla: perquè una dona que seria el model professional i afectiu a seguir per moltes d'altres, se sent tant poca cosa quan fa referència al seu home? Perquè el valora tant a ell i tant poc a ella mateixa?

A la vida real, per desgràcia, això és el pa de cada dia. Quantes dones aparentment segures de si mateixes no cauen pels comentaris, actituds, i maneres de fer dels seus marits, novios, parella...Una dona se sent afortunada de tenir un home intel.ligent, treballador i que es preocupi (si això existeix) per ella i normalment comparteix la seva felicitat i s'interessa per la seva feina, problemes, inquietuds i necessitats, però, al contrari és força difícil. Un home mai se sent afortunat de tenir una dona igual o millor que ell al seu costat, si es donés el cas hipotètic que si, mai ho compartiria, no fos cas que els amics se n'enriguessin o hagués d'aguantar un seguit de comentaris despectius (on s'amaga un únic sentiment: l'enveja). Les amigues comparteixen la il.lusió, els amics acaben amb ella.

Els homes només es dediquen a dir-te les coses que fas malament, i de la manera més cruel i poc súbtil possible, perquè les que fas bé, ja es donen per suposat. Són ells els que et fan un favor estan amb tu, perquè no et converteixis en l'amiga soltera, que segur deu ser una inestable, perquè sino, no estaria sola.

Així anem reben i empassant, no sé massa perquè, fent-nos cada dia més petites interior i físicament, fins que ja no recordes ni com, ni qui ets.