Cercador
VALLSANTA, NOTES PER UN DVD
Un relat de: Antonio Mora VergésEns aturàvem prop del Monestir de Vallsanta el Joan Vives Castells i l’Antonio Mora Vergés [ el tema de l’aparcament per a vehicles, és encara una de les signatures pendents de resoldre ] veníem a filmar les runes per fer un DVD que s’editarà en el desè aniversaris de l’Associació guimera.info; recordo haver vist aquest runam en altres condicions :
http://guimera.info/memoriagrafica/galeria/displayimage.php?album=6&pos=3
També certament un cop allunyat el fantasma de l’espoli definitiu en millor condicions :
http://guimera.info/memoriagrafica/galeria/thumbnails.php?album=41
I, fins recentment com objecte d’un programa de TV3 que ens feia sortir els colors de la cara, a tots els que hem visitar la Vall del Corb en alguna ocasió :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/04/i-les-pedres-on-son-santa-maria-de.html
Vallsanta tingué una existència efímera :
El 7 de març del 1237, el papa Gregori IX envia un rescripte a l’abat de Citeaux per tal que envia religioses del cenobi de la Bovera al nou monestir de Vallsanta, a fi d’implantar-hi la regla de sant Benet i els costums del Cister.
L’any 1589 la comunitat de Vallsanta es reduïa a tres religioses, i sense abadessa. En aquell any visità el cenobi fra Francesc Oliver de Boteller, abat de Santa Maria de Poblet, però en qualitat de visitador general de l’orde del Cister. Oliver de Boteller, veient la situació de gran penúria de Vallsanta, va ordenar l’extinció i tancament del monestir, i el trasllat de les tres religioses al veí monestir del Pedregal.
El 1594, la senyora de Guimerà, Anna d’Aragó, vescomtessa d’Évol, encomanà Vallsanta, en arrendament, a Joan Gavaldà, a condició de conservar els edificis monàstics i guarden el entaula de l’església i els ornaments litúrgics de l’altar.
Recollim la hipòtesis que el claustre de Vallsanta marxes fins a Poblet, i que més enllà de la ‘degradació natural’, les runes patissin el vandalisme dels humans, i les conseqüències fatals de la rubinada de Santa Tecla, que a Guimerà, causava 33 mort i enderrocava 96 cases..
http://ww.valldelcorb.info/blogs/josepcorbella/?p=78
La construcció de la carretera – una infraestructura essencial per al desenvolupament econòmic – es durà a terme cap mena de protecció per les pedres de Vallsanta :
http://www.guimera.info/memoriagrafica/docum/carretera/carretera.htm
La venda de les runes i les accions del poble per evitar-ne l’espoli definitiu son sens dubte un capítol gloriós de la història de Guimerà.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1998/07/05/pagina-37/34365494/pdf.html?search=Vallsanta
La fallida econòmica del Regne d’Espanya, i les mesures adoptades ‘ contra Catalunya’ pels Portadors de Pobresa [ PP], ens fan témer que Vallsanta tornarà a entrar en la roda tràgica de l’oblit administratiu i l’espoli.
Tot plegat mirarem d’enquibir-ho dins del DVD, al que fèiem esment en començar l’article.
http://guimera.info/memoriagrafica/galeria/displayimage.php?album=6&pos=3
També certament un cop allunyat el fantasma de l’espoli definitiu en millor condicions :
http://guimera.info/memoriagrafica/galeria/thumbnails.php?album=41
I, fins recentment com objecte d’un programa de TV3 que ens feia sortir els colors de la cara, a tots els que hem visitar la Vall del Corb en alguna ocasió :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/04/i-les-pedres-on-son-santa-maria-de.html
Vallsanta tingué una existència efímera :
El 7 de març del 1237, el papa Gregori IX envia un rescripte a l’abat de Citeaux per tal que envia religioses del cenobi de la Bovera al nou monestir de Vallsanta, a fi d’implantar-hi la regla de sant Benet i els costums del Cister.
L’any 1589 la comunitat de Vallsanta es reduïa a tres religioses, i sense abadessa. En aquell any visità el cenobi fra Francesc Oliver de Boteller, abat de Santa Maria de Poblet, però en qualitat de visitador general de l’orde del Cister. Oliver de Boteller, veient la situació de gran penúria de Vallsanta, va ordenar l’extinció i tancament del monestir, i el trasllat de les tres religioses al veí monestir del Pedregal.
El 1594, la senyora de Guimerà, Anna d’Aragó, vescomtessa d’Évol, encomanà Vallsanta, en arrendament, a Joan Gavaldà, a condició de conservar els edificis monàstics i guarden el entaula de l’església i els ornaments litúrgics de l’altar.
Recollim la hipòtesis que el claustre de Vallsanta marxes fins a Poblet, i que més enllà de la ‘degradació natural’, les runes patissin el vandalisme dels humans, i les conseqüències fatals de la rubinada de Santa Tecla, que a Guimerà, causava 33 mort i enderrocava 96 cases..
http://ww.valldelcorb.info/blogs/josepcorbella/?p=78
La construcció de la carretera – una infraestructura essencial per al desenvolupament econòmic – es durà a terme cap mena de protecció per les pedres de Vallsanta :
http://www.guimera.info/memoriagrafica/docum/carretera/carretera.htm
La venda de les runes i les accions del poble per evitar-ne l’espoli definitiu son sens dubte un capítol gloriós de la història de Guimerà.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1998/07/05/pagina-37/34365494/pdf.html?search=Vallsanta
La fallida econòmica del Regne d’Espanya, i les mesures adoptades ‘ contra Catalunya’ pels Portadors de Pobresa [ PP], ens fan témer que Vallsanta tornarà a entrar en la roda tràgica de l’oblit administratiu i l’espoli.
Tot plegat mirarem d’enquibir-ho dins del DVD, al que fèiem esment en començar l’article.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.