Cercador
Valeriana, til·la, poliol, camamil·la
Un relat de: Josep Arias- Compartir:
Per la meva filla adormir-la,
una bossa de camamil·la;
i per calmar també el dol,
una bosseta de poliol.
Sa mare se li ha mort ja,
en tot el dia no surt de la porta;
litres i litres de pena de perdre,
una mare que s'estimava,
qui de petita sempre alletava.
Valeriana per relaxar-la,
til·la per tornar-la adormir;
remeis naturals per no patir,
les infusions funcionen.
Tot el dia amb la mare hi era,
semblava que hi havia amor etern;
sa mare s'adormí per sempre més.
Ma filla es desesperà molt.
No sé què he de fer per evitar-ho!
Ens hem ficat en un forat,
un forat sense cap sortida;
resar després d'haver sopat,
perquè això sigui mentida.
Hem anat a ca l'herbolària,
per comprar infusions de tota mena;
compràrem de tot, o flors; o potser herbes
per passar estones sense pena;
i no haver de patir mai més en ma vida.
Estant farts de pregàries.
a més de comprar infusions;
si un dia pogués aparèixer,
encara que fos de mentida.
Un dia va entrar per la porta,
una dona que varen confondre;
amb una alba dona que és morta,
era madona! Sens cap dubte.
Infusió miraculosa.
Comentaris
-
En aquest món de relats en català....[Ofensiu]angie | 20-11-2005
ens mancava l'herbolisteria....
Benvingut Josep, un poema deliciós pels aromes i els continguts.
Angie -
Gràcies[Ofensiu]Josep Arias | 16-11-2005
Gràcies pels comentaris que m'heu fet. De veres que mai m'esperava aquestes crítiques, ja que hi ha poemes de què m'avergonyesc, la veritat, d'aquests matisos herbaris i floripondiosos...
Gràcies, de veres! -
Hola!!![Ofensiu]ROSASP | 15-11-2005
Benvingut a aquesta gran família de RC.
El teu poema és una barreja de tristor, impotència i dolor, amarada de les olors calmants i curatives de les herbes.
Dóna la sensació de buscar desesperadament com sortir del dessasossec i de l'insomni, amb la més suau de les medicines.
Aquesta infusió feta amb la saviesa de la natura (jo com diu la Conxa hi afegiria l'herba lluïsa) sembla cercar l'esperança de trobar una sortida mentre s'endormisca el sofriment.
Un poema molt original, trist i angoixant, però jo crec que amb un encriptat missatge de supervivència.
Una abraçada i fins la propera! -
jeje[Ofensiu]Berenice | 15-11-2005
graciós, sí.. el gir aquest de la infusió. De fet, tanta herba de per mig, ja un comença a esperar que es mescli una altra herba de per mig..
m'ha agradat
tot i que tristíssim.. però curiós.. una manera curiosa de teixir una història, un quadre..
-
i herba lluïsa ...[Ofensiu]Conxa Forteza | 15-11-2005
un altre mallorquí, ja som molts, benvigut, no sol llegir poesia però el tìtol de la teva m'ha cridat l'atenció, un poema trists i amb oloreta d'herbes, esper que no sigui el darrer ...
una aferrada
Conxa
l´Autor
5 Relats
7 Comentaris
5304 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Nascut l'any 1988 a Son Servera (Mallorca). Un dia d'aquests pot ser que em llicenciï en filologia catalana.M'agrada llegir, escriure, escoltar música i és un enamorat de la seva terra i la seva cultura.