vaga general indefinida

...uns varen abandonar el comités d'empresa, d'altres es varen absentar del treball, d'altres varen anar a passejar pels respectius passejos dels seus pobles, d'altres varen tornar als seus llocs d'origen, d'altres esperaven als seus llocs de treball, entretenint-se al telèfon o xatejant per la xarxa, els nens varen absentar-se de les escoles, les mares i pares preparen els deures amb els infants en grup a diferents llars, la televisió ja no emetia programes, els supermercats varen restar oberts i a la bast dels que necessitaven proveir-se, el metro no funcionava i els transports públics paralitzats, els museus oberts van ser visitats a tota hora del dia, els conserges no tenien res a vigilar, així com els guardes de seguretat, la policia, que en un principi s'havia mobilitzat, va tenir desercions en massa, als bars era una festa! i als parcs un munt de gent parlant en assemblees, sense por a ser dispersats i les places un debat permanent, no hi havia res a pagar, els administratius dels banc, avorrits, varen marxar cap a casa , les hipoteques varen deixar-se de pagar, els consells d'aministració que no sabien com rutllaven les màquines, varen anar-sen a llurs residencies d'estiu, les centrals d'energia rutllaven soles, els avis varen eixir de les residencies on havien sigut proscrits i retornar amb llurs famílies, de cop és va fer un silenci una pau mai percebuda, el món poc a poc es va relaxar, sense programar-ho havia començat la vaga general indefinida...