Cercador
T'apropies dels meus somnis
Un relat de: romanidemata- Compartir:
T'apropies dels meus somnis.
Envaeixes la meva ment,
t'odio,
i no vull que posseeixis,
els meus sentiments,
Ets tu qui m'empeny,
vols guanyar-me?
No em deixo.
Serenament retorno a la meva realitat, respiro, aixeco un mur, no vull que entris més als meus somnis. Protegir-me
Ara, entren, com fantasmes en penombra, els teus mediadors a conciliar-nos. Fas trampa. No tenim res més a conciliar.
T'has ficat al pati de casa, furtivament, estàvem de festa i de cop la música s'ha aturat...
Em volen aconsellar, malament i a deshora, massa tard per tu, que parléssim...
No hi ha res a parlar.
Et vas ficar al meu pati i es va aturar la festa.
Convidats inquiets, molestos, poc a poc han anat marxant, s'ha fet el silenci i les llums s'han apagat. La revetlla s'ha acabat!
M'en haig d'anar o matar-te. Deixar aquesta casa, el pati, i anar-me'n.
Envaeixes la meva ment,
t'odio,
i no vull que posseeixis,
els meus sentiments,
Ets tu qui m'empeny,
vols guanyar-me?
No em deixo.
Serenament retorno a la meva realitat, respiro, aixeco un mur, no vull que entris més als meus somnis. Protegir-me
Ara, entren, com fantasmes en penombra, els teus mediadors a conciliar-nos. Fas trampa. No tenim res més a conciliar.
T'has ficat al pati de casa, furtivament, estàvem de festa i de cop la música s'ha aturat...
Em volen aconsellar, malament i a deshora, massa tard per tu, que parléssim...
No hi ha res a parlar.
Et vas ficar al meu pati i es va aturar la festa.
Convidats inquiets, molestos, poc a poc han anat marxant, s'ha fet el silenci i les llums s'han apagat. La revetlla s'ha acabat!
M'en haig d'anar o matar-te. Deixar aquesta casa, el pati, i anar-me'n.
l´Autor
6 Relats
3 Comentaris
3616 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
migrant... com els búfals travessant el riu___________________________________________________________________
...perquè sempre ens queda en la memòria, perdura i perdurarà, les batalles perdudes, les guerres pels drets, allò que queda en la resta dels murs assolellats, també és en la memòria, l'herència del que som, que ha sigut, que és en nosaltres, allò que somniaven els pares, els avis i avantpassats, des d'Almansa a la caiguda de Barcelona, fins avui. Ser. Perquè si no lluitem pel que som, ja hem perdut. Un poble, una nació, una cultura. Lliures de la submissió clerical, inquisitiva, les lleis imposades i el domini dels rics...
___________________________________________________________________
- http://blocs.mesvilaweb.cat/romanidemata
- http://generacio.blogspot.com
- http://twitter.com/#!/romanidemata
- https://plus.google.com/114831532314104106008/posts