el cel particular

els deus, nostre senyor i l'innombrable, tots ells, els van condemnar a esdevenir imbècils en les lleis celestials i normes mundanes, pensar correctament com deia el gran Mao, dels pecats del piu , nostre senyor se'n riu, va gosar dir un rector de parròquia rural, i alguna escletxa, una fissura es va fer en el pensament, les creences es van esmicolar, les putes no eren tan putes, es van sentir una mica més lliures... calia assumir-ho, cremar els llibrots sagrats i les doctrines de pensament únic. Gosar fer-ho. En trencar les normes déu va esdevenir un actor de la nesspresso, putejant els humans per aconseguir les seves dosis... no apreciar aquest poder per sentir-se ells mateixos, la uniformitat es va acabar, ja no hi havia motiu d'humiliació... sincers amb ells, confiaven en els propis sentiments, la ment no els traia, cosa que va ser motiu d'estudi pels loqueros que s'havien de reciclar.
La tendresa i el gaudi, experimentar, coneixer i creixer, va esdevenir el cel particular a la terra.