lulu c'est moi

Temps de tardor, ja fa temps que ha passat la primavera i que en prou feines ha gaudit de l'estiu, de les floretes que es trobava, poques. Ja és temps que ja sent una mica de fred a les galtes, es protegeix el cos amb samarreta tèrmica i pantalons ajustats, lleugers, sexy, de fibra especial...

Més enllà a l'altre punta del bosc, havent travessat el riu, després del prat, a baix a la vall, a la costa, ell, amb els peus sobre la cadira s'està pensatiu observant aquesta història, fitant el mar. Se li ha acabat el gintonic, que pacientment ha consumit esperant-la....

I a ella de cop, se li ha fet clar el dia, tot s'ha girat, ha començat a corre, en tres saltirons a passat el riu, a recorregut el prat com el correcaminos, com una guspira.... fiuuuuuuuu!

I quasi sense ell adonar-s'en, ella a velocitat sideral, ha passat pel seu costat, li ha xiuxiuejat uns mots ferms, amables, amorosos, generosos i contundents, se'l ha mirat als ulls per uns instants no efímers, li ha fet un somriure, múrria, li ha mostrat el bell i millor perfil, i corrents, corrents, posseïda per la visió lluminària, com si hagué vist el fantasma del llop, a saludat amb la ma i corrents, corrents, s'ha perdut en l'horitzó, lluny, en la llunyania... (com una capuntxeta vermella "lulu c'est moi")