Vacances de llarga durada (I)

El paratge lluïa amb muntanyes guarnides d'alzines, pins i roures, i valls on predominava el conreu d'ordi, mentre el Ford Fiesta dièsel del 1991 serpentejava per la nacional 230 durant prop de 170 quilòmetres a la franja de ponent, entre la frontera catalana i l'aragonesa. I vet aquí que, finalment, el càmping Baliera queia en aquesta darrera banda. Les 500 hectàrees de càmping limitaven per tot arreu amb el riu que li donava nom, excepte a l'oest, que ho feia amb un turó per on un canal obert d'Endesa trobava el seu recorregut. Sota el sol dels pirineus, els carrers del càmping eren vetllats per pollancres de més de 20 metres que proporcionaven una ombra guaridora. Els dominis d'acampada tenien dues zones ben diferenciades: una, que era la més propera a l'entrada, on hi havia uns sanitaris, unes dutxes i tot allò necessari per rentar els estris de cuina. I una altra, que girava entorn la piscina i la recepció del càmping, que incloïa una mena de saló social, un gimnàs i, com a la primera zona, tot allò relacionat amb la higiene; sota aquesta segona zona d'influència, també s'hi trobava el supermercat, un camp de futbol, un de bàsquet i un parc infantil, a més de l'únic accés per on banyar-se a les aigües del Baliera. En Joan Pere i n'Elvira tenien la seva parcel·la en aquesta segona zona. Havien arribat de ciutat temerosos de què es podien trobar, no al càmping, sinó durant la seva convivència. Els ànims estaven una mica encrespats, tensos. Els darrers mesos havien estat força complicats, en especial per en Joan Pere.

“Mare, quanta estona duen amb la tenda de campanya?”, preguntà un nen de vuit anys des d'un bungalow proper a on n'Elvira i en Joan Pere, dues hores més tard, es barallaven per muntar correctament la tenda. Era la primera vegada que la parella marxava a un càmping. “Ja acabem, maco: ens veiem a la piscina”, respongué en Joan Pere a la impertinència del nen idiota. El comentari humiliant del nen idiota proporcionà l'enemic exterior que obliga a cooperar als companys malavinguts. És a dir, que, després de dues hores, la parella va assolir el repte de muntar en condicions una tenda de campanya per a quatre persones amb porxo inclòs.