Al-Balancí (VII)

Chefchaouen

Ja hi som, a Chefchaouen. I després només restarà una jornada a Tànger. Més enllà, Barcelona i la lluita.

Però calma, la presa mata, amic meu. La Medina és presenta de blanc i blau, com cotó fresc i humit, tal com varen importar la comunitat jueva que arribà procedent de Granada al segle XV. Chefchaouen fou fundada per Mulay Ali Ben Rashid. I si ens són permesos els jocs de paraules, deixarem escrit que en Mulay Ali fou ben reeixit a l'hora d'establir a les faldilles del Rif aquest enclavament.

Quan Chefchaouen formava part del protectorat espanyol, els invasors van tenir la genial idea de construir una mesquita enfilada en un turó, a uns dos quilòmetres de la població. Potser pretenien els espanyols que la població autòctona es convertís al cristianisme, ni que fos per estalviar-se haver de caminar quatre quilòmetres per un camí pedregós cinc vegades al dia. Al final, però, la mesquita espanyola mai no es va fer servir, malgrat les esplendoroses vistes que dominen sobre Chefchaouen.



La Medina de Chefchaouen, per als crítics, no passarà de ser un parc temàtic destinat a turistes de baix cost. I tindran raó: pensions polides i econòmiques, excel·lents esmorzars, carrers pintorescs, molt té a la menta, etcètera. I per sobre de tot, un producte típic de la regió: una mena d'oli que atreu turistes d'arreu del món. Un oli de primera premsa que, un cop s'ha tastat, encara perdura en l'esperit unes hores després.

Tanta era la tirada d'aquest oli entre els viatgers, que els venedors s'estaven a les portes dels hotels, a les cantonades dels carrerons més transitats o a qualsevol indret on s'asseguressin la presència d'una multitud passejant amunt i avall, per oferir el seu producte: “Amic, tinc un oli de primera qualitat”. Tots els venedors, segons proclamaven, oferien un oli espatarrant, tan deliciós que faria caure de cul. També tots responien el mateix quan el turista, una mica fart de tant d'oli, s'excusava: “Ok, no passa res, benvinguts al Marroc”.

http://lafleca.wordpress.com