Al-Balancí (V)

Un relat de: Jordi Navarro
4. Coses extraordinàries



De debò que no m'hi sabia avenir. Tot d'una, a Essaouira, vaig fer amistat amb Windcity, el gat que voltava pel terrat de la nostra pensió. Mai no me n'havien despertat simpaties els gats, ho confesso. I no calia ser molt espavilat per observar que jo a ells tampoc no gaire. Fins trobar Windcity, la indiferència cordial era base i ciment de la meva relació amb els gats. El perquè del rezel dels felins no ho sabria pas esbrinar. Per part meva, sempre he defugit de les relacions enrevessades, fosques i turbulentes. No sóc pas gaire aventurer, tampoc en el tracte. Miro d'evitar les intrigues tant com puc. I estava convençut que els gats anaven carregats d'aquestes punyetes.

Però vet aquí que és la nostra primera nit a Essaouira, i fem una cigarreta quan ja és fosc al terrat de la casa on ens allotgem. Encara avui el puc veure de forma nítida tal i com es presentà aquella nit.: aparegué caminant sobre la barana, i després vinga a córrer, esperitat d'una banda a l'altra, entre les cadires i les taules. Na Eulàlia, com els altres hostes, li parava atenció. Jo només fumava i contemplava el cel, tractant d'identificar en va l'óssa menor.

I el gat s'atura, no mou ni els bigotis, i torna a passejar, ara amb quietud, calmós, entre les potes de la nostra taula fins complir dues voltes de reconeixement, i voilà, amb elegància s'ho fa per seure a les meves cuixes. Buscà la mà dreta, es refregà, s'acaronà i tan bon punt l'enllesteix, ho torna a fer punt per punt amb la mà esquerra.

Nit rere nit un gat em triava d'entre tots els hostes, malgrat que jo no li oferia fruïts secs. Una cosa de ben extraordinària. 

http://lafleca.wordpress.com

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer