Us estimo molt... fill meu...! (Secrets)

El descobreix allà dalt, esgrogueït i empolsinat, en un prestatge de l'armari més atrotinat de les golfes; i no pot evitar d'allargar el braç, d'agafar-lo i obrir-lo. Reconeix la cal·ligrafia dolça de la seva mare quan era jove. Sap que els diaris íntims no s'han de llegir, però es deixa endur per la curiositat i es capbussa en un ahir misteriós que el sedueix.
De seguida se situa en la narració dels dies precedents al casament dels seus pares; i, astorat, descobreix que no es van unir en la data que sempre li han dit, sinó només dos mesos abans de la seva naixença. Estranyat, analitza els mots, avança i retrocedeix en el temps, s'ofusca...
A l'últim, aclaparat, llegeix un paràgraf que la seva mare escrigué només quatre mesos abans que ell nasqués:
"Avui, profundament dolguda, m'han presentat el qui serà el meu marit..."
Les xifres canten...! Quan la seva mare va conèixer el seu pare, ja estava embarassada! Així doncs... l'home a qui sempre ha considerat el seu progenitor... no és el seu pare! L'avi era un tirà; segur que no va parar fins que va trobar un marit per la seva filla.
Embogit, regira les golfes fins aconseguir el volum que precedeix cronològicament al diari que ha estat escorcollant, i s'atansa a la data probable del seu engendrament. El que hi troba li esquerda el cor: la seva mare fou violada...!
Ho escup als seus pares quan són a taula, després de sopar.
-Ho sé tot -diu. -. Sé que sóc fruit d'una violació...! Us ben juro que descobriré qui ho va fer i que el mataré... tant se val que m'hagi donat els gens...
-Fill... -la mare el talla.
-Què?
-No ho remenis més... deixa-ho estar...
-No m'aturareu...!
-Escolta -fa el pare -... ho has de saber: vaig ser jo qui va violar la mare. L'avi no em va denunciar a condició que em casés amb ella; però us estimo molt... fill meu... creu-me que us estimo...