Urgència intemporal

Un relat de: iong txon
Relat amb què vaig participar al Repte clàssic 617, proposat per jovincdunsilenci.





"Universe" Fotografia de Didibaba, a Photobucket



Tres-cents cinquanta, quatre-cents, quatre-cents cinquanta mots… Algun dia se me n'anirà l'olla! Com m'ho puc fer per posar una mica d'ordre en tot aquest batibull d'idees? Em tornaré mico amb tantes paraules pul·lulant i pressionant per sortir enfora! Si no ho faig aviat exploto!

Aquí tot sol no m'hi puc quedar. No m'hi vull quedar ni un minut més. No és que s'hi estigui malament. De fet, no s'hi està ni malament ni bé, però m'avorria com una ostra!

No puc suportar ni un minut més aquest foc que em crema els ossos. És tan emocionant! Ni sé el temps que fa que faig plans, esquemes, esbossos, esborranys… Potser ja era hora que s'obrís una escletxa de llum enmig d'aquest desori i que posés fil a l'agulla.

És que hi tinc tant al cor per donar! Tant per compartir! Però amb qui? Sóc perfectament conscient que no hi ha ningú més. I si no hi poso remei jo mateix ningú no ho farà per mi. Necessito algú altre, per estimar! I com ha de ser aquest algú altre? Algú en qui pugui veure reflectit el meu propi caràcter i la meva personalitat. Algú fins i tot millor que jo, amb qui pugui relacionar-me de tu a tu.

Algú a qui estimar i algú que em representi. Tindran les meves mateixes dualitats: un caràcter interior i una forma exterior, masculinitat i feminitat. Seran, els meus hereus, senyors del cosmos i el seu centre d'harmonia: els mediadors entre el món visible i l'invisible. Seran com un microcosmos del cosmos, tant en l'estructura del seu cos físic com en la del seu cos espiritual.

Per això he fet tots aquests esbossos, aquests plànols i esquemes. Em cal un ésser capaç d'heretar la meva creativitat. Algú amb voluntat lliure i amb llibertat d'acció. Un ésser lliure i responsable, que pugui construir la seva pròpia personalitat a través del compliment de la seva part de responsabilitat. Això el qualificarà com hereu davant de tots aquells que m'hagi calgut crear abans d'ell.

Si prenen responsabilitat per l'amor, heretaran la meva creativitat i la sobirania sobre tot allò que faré per a ells. Cal que els prepari un bon ambient. Vull que siguin feliços, i que tots plegats puguem sentir el goig de compartir l'amor entre subjecte i objecte. En els tres eixos, en totes direccions. En un ideal esfèric, perfecte. Cal que…

Vinga! Ha arribat el gran moment. La millor manera serà començar d'una vegada i deixar que el Principi vagi fent la seva feina: B A N G ! ! !



Comentaris

  • El propòsit de l'ésser humà és esdevenir l'objecte d'amor de Déu[Ofensiu]
    iong txon | 22-01-2017

    M'agradaria complementar aquest relat amb una cita de les paraules del Rev. Dr. Moon, Sun Myung, Veritable Pare del Cel, de la terra i de tota la humanitat. Són els dos paràgrafs que enceten el recull La Força del Cor, publicat per Cuadernos para la Paz; una selecció de fragments del Cheon Seong Kyeong a cura de Carlos Badosa:

    Per molt bella que sigui la teva veu, si cantes per a tu mateix, sense ningú al teu costat que t'escolti, no seràs realment feliç. El mateix passa quan balles: vols ballar per oferir alguna cosa als altres, perquè et vegin i es posin a ballar amb tu. Per això la paraula "felicitat" en si mateixa només té sentit allí on hi hagi algú altre que ens pugui valorar.
    El mateix passa amb la pau. La pau, la igualtat o qualsevol virtut no poden donar-se per si mateixes. La llibertat no és una cosa que puguem gaudir en soledat. Quan estem completament sols, no hi ha res que ens aporti valor o felicitat. Hi ha d'haver una causa que ens faci desitjar ser lliures, viure en igualtat, ser realment feliços. Per ser feliços sempre hi ha d'haver algú altre.

    Imagina't que veus un home ballant i cridant d'alegria, però totalment sol: no es dirigeix a ningú, i ningú no el respon. Diries que és boig.
    Et consideres feliç perquè tens els teus pares, el teu marit o la teva dona, els teus éssers estimats. Li dius a algú: "Sóc feliç perquè et tinc a tu." Qualsevol ideal, qualsevol alegria i felicitat, qualsevol cosa que tingui valor, no es pot aconseguir sense que hi hagi alguna altra persona.
    Estrictament parlant, no ets feliç perquè hi hagi la música, sinó perquè escoltes els seus sons. No ets feliç perquè hi hagi algú al teu costat, sinó perquè pots veure'l, tocar-lo, parlar amb ell.
    Per això, en un món en el qual no tens ningú al teu costat, ningú que et respongui, no hi ha alegria, no hi ha felicitat, no s'aconsegueix cap ideal. I si això és veritat en els éssers humans, també ho és per Déu.


    Sun Myung Moon "La Fuerza del Corazón" Una selección de sus palabras
    Cuadernos para la Paz
    Editat per Federación de Familias para la Paz y la Unificación Mundial

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

130 Relats

269 Comentaris

107922 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Ventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".




El meu primer poemari en paper:

Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni




.