Uns quants cubates

Un relat de: aNneta28

Aquesta nit em beuré uns quants cubates per atrevir-me a dir-te tot el que fa temps que t'hauria d'haver dit...Que avui fa un any que no hi ha ni una sola nit en que no somnïi en els dies que vam passar junts...Que avui fa un any que no hi ha una sola nit en que no dormi amb un ull obert per si de cas decideixes tornar i dir-me que m'estimes, que aquest any t'ha servit per adonar-te que no pots viure sense mi, ni sense els meus petons...Quan t'hagi dit tot això l'alcohol comensarà a parlar per mi i t'insultaré, perquè a part d'estimarte, durant aquest any també m'he dedicat a odiarte, per haver-me fet tan desgraciada, per tot el que m'has fet plorar, per haver-me ignorat, per haver-me fet creure que m'estimaves...Demà al matí ni tu ni jo ens recordarem de la conversa que tindrem aquesta nit, i passaré un any més somniant en els dies que vam passar junts i dormint amb un ull obert per si de cas decideixes tornar i dir-me que m'estimes, que aquests dos anys t'han servit per adonar-te que no pots viure sense mi, ni sense els meus petons...

Comentaris

  • Bé...[Ofensiu]
    Arbequina | 12-06-2006

    El comentari que t'he fet abans el podria enganxar.
    Però certament, trobo que els teus escrits tenen algo que m'atrau. Potser és un afegit personal que li poses a... ja ho he dit, una temàtica tan tópica.
    Volent ficar algo més a aquest comentari tan simple m'he tornat a llegir el teu relat. He vist que és autobiogràfica. Suposo que això li dóna sentit. A més, he comprés una part de l'afegit de què et parlava: és un escrit molt sentit.


    Una altra abraçada.

    Arbequina.