Una venda Tapersex molt professional

Un relat de: sensualia

N'havíem parlat més d'una vegada, de la possibilitat d'introduir objectes eròtics en els nostres jocs sexuals, però la veritat és que a mi em feia cosa entrar en un sex-shop i en Joan tampoc es decidia. Fins que vaig veure un anunci de tapersex: es tractava d'organitzar una reunió a casa mateix on vindrien a exposar-nos els seus productes. Una ullada al catàleg que oferien per internet em va convèncer de les possibilitats reals de tot aquell arsenal. Però una cosa és el catàleg i l'altra poder tocar el producte abans de comprar-lo. Així que em vaig decidir a telefonar. Una noia molt amable, em va informar que calia reunir un nombre determinat de persones, que se suposava que havien de ser dones, o bé assegurar-los una venda amb un mínim import garantit.

De seguida em vaig adonar que no seria fàcil trobar d'avui per demà noies interessades en una reunió d'aquesta mena. Més enllà de l'Agnès, ja no se m'acudia ningú més. Ho vaig comentar amb en Joan i, tot i que no semblava massa entusiasmat, va considerar que el més fàcil era que ho fes per a mi sola; i en tot cas ell, al final, també compraria alguna cosa per acabar d'arribar a la despesa mínima.

Va ser molt puntual a la cita. A les set en punt tocava el timbre de casa, i en Joan mateix va anar a obrir la porta. Des del menjador vaig sentir com es saludaven i la feia passar amb tota naturalitat.

- Carla, tens la visita que esperaves - va dir ell amb un to seriós mentre tornava a seure a la butaca on estava llegint el diari.

Era una noia que passava de llarg de la trentena. Més aviat baixeta i de carns revingudes. Vestia una pantalons texans ajustats, més que res pel volum de les seves cames i un jersei de punt, de coll rodó. Bufona de cara , això sí, i uns llavis carnosos, sensuals com la seva mirada. Però res a veure amb la imatge que hom podia figurar-se d'una dona provocativa disposada a vendre productes eròtics.

Per la seva forma de parlar, vaig deduir que era argentina, però ni ella ni jo no vam entrar en més detalls personals que el de donar-nos el nom. Es deia Clàudia. Ens vam asseure al sofà l'una al costat de l'altra, i en Joan a una butaca a part. Es veia que la noia tenia el discurs ben après, i que estava disposada a seguir un guió perfectament preestablert.

Va començar amb la roba interior, llenceria fina, peces diminutes més per a insinuar que per a cobrir. Hi havia coses boniques, però la veritat és que no era allò el que jo buscava. Després de molt insistir, i veient que no em decidia per res, va optar per impressionar-me posant-se unes mitges reixades amb les obertures pertinents. En Joan no sé ni si va arribar a aixecar el cap mentre la noia es treia els pantalons i les calcetes, i es provava aquella peça estrafolària que només havia vist en pel·lícules porno. Per acabar-ho d'arrodonir, la Clàudia també es va treure el jersei i els sostenidors per posar-se on cosset, que a ella li anava ajustadíssim i provocava que els pits, enormes en el seu cas, s'alcessin sobreeixint més ufanosos encara. Em volia convèncer que aquella mena de peces tornava bojos els homes.

Però aviat va veure que el meu interès es centrava en els joguets que portava en la segona maleta, i en Joan tornava a tenir la vista fixada en les pàgines del diari. Tal com anava, amb els baixos ventilats i els pits enlaire, la noia va començar a treure vibradors, boles i consoladors de tota mena i mesura.

- Aquí hi ha molt per triar - va dir la Clàudia mentre exposava tot el mostrari damunt la tauleta.

En Joan mirava, ara, de reüll tenint com a primer pla unes enormes natges cobertes per aquelles malles d'un color vermellós cridaner. Vaig agafar un penis de làtex d'unes dimensions que a mi em van semblar descomunals i li vaig ensenyar tot rient.

- No es pensi - va intervenir la Clàudia, amb tota naturalitat - Ben lubricada pot entrar perfectament.
- Uf! No ho sé pas - vaig dir jo, tot mirant en Joan per si volia donar-hi la seva opinió.
- Miri, ja veurà...

La Clàudia va untar amb molt de tacte la punta d'aquell enorme fal·lus amb una crema que anava inclosa en el mateix pack. I com si ho hagués fet tota la vida, se'l va començar a introduir molt a poc a poc, amb un moviment circular acompassant la respiració.

- Veu? - va continuar - Ara, amb una mà es pot anar acaronant el clítoris, mentre amb l'altra imita el moviment de bombeig com si un home superdotat l'estigués follant.
- Uauuuh! - vaig exclamar jo, tot notant un pessigolleig en el meu interior. - Ho puc provar?
- No. Ho sento - va replicar tot seguit - Tot això és material de mostra, que per seguretat i higiene només les venedores podem manipular. El que compri se li lliurarà perfectament precintat i amb total garantia sanitària.

Les raons semblaven convincents, però la veritat és que començava a notar que se m'humitejaven les calcetes, senyal que el meu sexe demanava marxa. A mesura que anava mostrant nous artefactes retirava a una banda els que creia que finalment li compraria i endreçava els que menys interès havien despertat.

- Miri, aquest és un vibrador, amb tres velocitats, però que és interessant de saber-lo fer anar acompassant el ritme de penetració i d'oscil·lació.

Mentre ho explicava, se l'introduïa en aquell sexe de llavis carnosos i d'un roig intens, i el treia cobert d'una pàtina viscosa que assaboria amb aparent golafreria. Es tirava una mica enrere, amb els ulls mig tancats i traient la llengua de forma lasciva. Però tot seguit s'incorporà.

- Li haurà de fer ell, no? - Em digué assenyalant en Joan amb un cert menysteniment. I tot seguit continuà adreçant-se, ara, a ell - Doncs va, vingui aquí, a veure com se'n surt.

En Joan va deixar el diari com qui resignadament accepta complir un deure inevitable, i es va agenollar davant seu. Va agafar l'aparell amb la punta dels dits, comprovant el sistema de funcionament, i el va acostar al sexe de la Clàudia. Va dubtar un moment, abans de trobar l'entrada d'aquella cova amagada entre els replecs d'uns llavis tan molsuts, però de seguida va iniciar un vaivé a ritme creixent.

- No tant de pressa!... Així... sí, ara,... segueixi així... - Mentre donava les instruccions, la Claùdia començava a recargolar-se de plaer, recollint-se amb les mans els pits i esprement-los amb una força que s'incrementava a mesura que en Joan també accelerava els moviments amb el vibrador.

Les meves mans van córrer a infiltrar-se per sota els pantalons per apaivagar uns ardors que començaven a fer-se'm insuportables. En Joan seguia enderiat furgant en el sexe de la Clàudia arrencant-li uns gemecs cada vegada més ostentosos. Fins que tot d'una, s'aturà en sec.

- Bé, doncs, així és com funciona. - Va tallar la Clàudia, tot apartant en Joan que va quedar com un estaquirot amb el vibrador a la mà. I tot seguit canvià d'article, adreçant-se de nou a mi - Aquestes boles xineses els posen al cent. Miri.

Va agafar dues boles d'un material relativament tou, en forma de pues com si fossin eriçons, i se les va col·locar a l'interior del seu sexe.

- Veu? Per gota que es mogui les boles li produeixen un pessigolleig molt excitant. Però l'efecte més impactant, ja veurà, és el que els produeix a ells - Va sentenciar mentre feia un gest a en Joan perquè es tragués els pantalons.

Sense dirigir-li la paraula, li va col·locar un preservatiu del mateix color turquesa de les boles, ensalivant-lo amb la boca amb una habilitat sorprenent. I sense donar-li temps a reaccionar, prenent-lo de la polla mateix, se la clavà d'un sol cop. De l'escomesa en Joan va perdre l'equilibri i se li abraonà damunt d'aquell pitram immens que actuà d'amortidor.

- Au, va, que no ha estat res! A veure com es mou, ara?

La cara d'en Joan era tot un poema, amb els ulls desorbitats de sorpresa, d'excitació i no sé si també una mica de dolor. Però va començar a bombejar amb força, primer amb uns sospirs lleugers, després amb uns gemecs que es tornaven d'eufòria i que l'haurien fet esclatar si ella no l'hagués tallat de nou.

- Bé, hi ha també aquests vibradors amb estimulador incorporat, les boles xineses tradicionals, vibradors anals...

De nou en Joan havia quedat allí palplantat sense saber què dir ni què fer, amb una excitació més que evident i un sentit de frustració semblant al meu. Havia d'interrompre jo també l'acció masturbadora de les mans, mentre ella continuava metòdicament la seva explicació.

No cal dir que no vam allargar gaire més l'entrevista, sobrepassant amb escreix el mínim establert de consumició per a la visita. En Joan i jo ens miràvem angoixats, presos d'una passió incontenible, percebuda sobradament per la Clàudia, que es limitava a recollir les seves coses i a fer-nos el compte del que acabàvem d'adquirir.

Després d'haver pagat, sense ni tan sols revisar els números, se'm va ocórrer una darrera atenció envers aquella venedora tan eficient, pensant que entre en Joan i jo ens sobrava energia i fogositat per totes bandes.

- No et voldries pas quedar amb nosaltres i provar tot el que t'acabem de comprar?
- Moltes gràcies. Per gust, no li diria pas que no. Però les normes de l'empresa ens impedeixen intimar amb la clientela. Bona tarda.

Autora: Carla de http://sensualia.wordpress.com/

Comentaris

  • Hola; vols enviar-ho a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 21-09-2008 | Valoració: 10

    M'agrada la forma delicada amb que ho descrius tot.

    Malgrat ser un tema "dificil" engantxes al lector que en cap moment se sent violent i/o molest.

    vols provar de publicar-ho a tribuna@guimera.info ?

    Coneixes Guimerà ?

    És la Catalunya central, però pas la Catalunya ronega, que dissortadament acostuma a viure més prop del mar, oi ?

    Has vist la pàgina www.guimera.info?

    El text en format word com annex en un e.mail i quan a la imatge i/o imatges a la teva elecció també com annex.

    Gràcies

    Antonio Mora Vergés
    tribuna@guimera.info