Una tempesta d'odi

Tanta llum fa sospitar
que una foscor s'aproxima...
veig un núvol maleït,
carregat d'odi per dintre.

De cop cauen llamps com crits,
sonen trons com insults,
observo que els bons moments
per a tu ja no existeixen.

Em culpes de tot, també de sentir,
tan sols creus que tu pateixes
que el meu cor és insensible
i no sent res al perdre't.

Ja no et reconec quan et miro,
ha desaparegut el teu color;
ara ets com la nit obscura
que plora llàgrimes immenses.

Llavors t'esvaeixes,
fuges de mi...
et veig allunyar-te i confio
que el bon temps torni a venir.