Un somni en una posta de sol

Aquesta nit he somiat amb tu,
érem a la platja,
observàvem la posta de sol.

El cor m'apretava fort
i una frase dins meu ressonava:
Sempre seràs la nineta dels meus ulls...

T'enviava un petó amb la ment,
esperava que t'arribés de pressa
i el poguessis saborejar sencer,
el meu cor era amb tu.

Cada minut que passava
veia que sense tu no podia estar,
perquè cada pensament i cada fet
tan sols succeïen per tu.

T'abraçava i t'acaronava,
en aquell moment
em vaig entregar en cos i ànima,
perquè eres tu la meva deessa...

Guardava les sensacions
en un cofre, per obrir-lo
i tornar-les a gaudir,
que formessis part de mi.

No m'havia enamorat mai així,
cada instant era per tu,
augmentava el meu amor per segons,
era un miracle ser al teu costat...

Allò ho compensava tot,
no era un caprici...
Fins l'infinit t'estimava,
no volia patir per res.

M'arrencaves llàgrimes de felicitat,
només tu ho sabies fer.
Sense tu em buidava
i no quedava més que pols de mi,
tu m'omplies!

Vaig llevar-me després,
tot allò era cert,
eres al meu costat i tan sols mirar-te
em va fer somriure.

Tan sols quatre gestos necessito amb tu:
mirar-te als ulls,
veure el teu somriure,
sentir el batec del teu cor
i notar el teu alè a la meva cara.

Tot és ideal
la vida em mira
i em pica l'ullet.
No vull seguir somiant,
no em cal si et tinc al meu costat...