Una tarda com moltes d'altres

Avui he anat a preparar-me el dinar, treure els espaguettis precuinats de la nevera per posar-los al microones, i m'ha soprès el teu record, feia uns dies que estava amagat, però, només era una petita treva a l'espera de l'atac.

Un munt de pensaments i contradiccions s'han instal.lat al meu cap. Són el resultat de la nit anterior, buida, previsible i aburrida, les mateixes cares, les mateixes històries i la necessitat de fugir corrents.

Després d'això m'imagino la típica tarda de pel.lícules romàntiques i xocolata, estirada al meu sofà blau, amb el meu pijama blau i la meva manta blava, ningú m'ha de veure. El problema és que no m'entusiasma la xocolata, trobo una idea absurda pensar que canviarà res, a part de rebre la visita de quatre grans, que només em faran enyorar l'adolescència. I en quant a les pel.lícules romàntiques cada cop les trobo més falses, un patètic intent d'il.lusionar amb la imaginació perquè amb la realitat és impossible.

Em decideixo per 'Closer', una de les pel.lícules més dures en quant a relacions i sentiments que recordo. Quant la vaig veure per primer cop, fa dos anys i mig, jo tenia una vida. Era lluny d'aquells personatges, perduts, abandonats, variables, insegurs, fracassats i mors de por. Avui m'he sentit una més del guió, aquella crueltat que m'havia semblat excesiva és al meu voltant des de fa temps, li agrada la meva companyia, no m'abandona, i la resta és només un record, que de tant en tant em sorprèn un migdia quan em vaig a preparar el dinar.