Una rosa

Un relat de: Nunila
Enmig d'un camp d'alfals hi va néixer una flor. Va passar el temps i un dia la flor es va preguntar:
- Què hi faig, jo, aquí?
En aquell mateix moment la seva imatge del món va canviar, ja no respirava asserenada per la frescor de la rosada, ni s'obria alegre a la llum del sol, només vivia turmentada per la incògnita. Desbordada pel tema va decidir parlar-ne, però ningú no sabia dir-li res que la satisfés. Una abella li va dir que això eren coses dels déus, però aquesta resposta encara la preocupà més. Va estudiar i ho va llegir tot sobre els déus, però res no il·luminava el seu desassosec.
Un dia un cuc de terra, després d'escoltar-la amb atenció, li va dir:
- Potser vius perquè existeixi l'amor...

Comentaris

  • Renoi..[Ofensiu]
    tocdenit | 13-04-2011

    Quina entrada. és molt bonic i el final sorprenent però et deixa un bon regust de boca. Felicitats

  • un camp[Ofensiu]
    Josep Ventura | 11-04-2011 | Valoració: 10


    d’alfals, una rosa,un cuc i una resposta excel•lent com aquest relat,
    m’encanta.
    salutacions.
    Josep

  • Molta gent...[Ofensiu]
    AVERROIS | 11-04-2011 | Valoració: 10

    ...es pregunta el mateix que la rosa i potser si que la resposta és la que li dona el cuc....
    "Potser vius perquè existeixi l'amor..."
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nunila

Nunila

4 Relats

13 Comentaris

4345 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88