Un matí tranquil?

Em vaig llevar, dilluns, quina mandra... tenia el cos malalt, feia tard; corrents: la dutxa, el cafe amb llet i cap a la feina.
Sorpresa! L'oficina era tancada. En el carrer no hi havia l'ambient habitual, gairebé estava desert. Uns excursionistes, fent massa aldarull pel meu gust, em van dir que era diumenge i que estaven esperant un autocar per a anar a Andorra. Astorada per la meva confusió vaig decidir refer els plans: em compraria el diari i me'n tornaria a casa a fer una matinal tranquil·la; i després de tot, canviar un dilluns per un diumenge no era cap mala cosa, segurament no calia donar més voltes al fet. Em vaig dirigir al quiosc com de costum, però aquest cop, quan el venedor em va dir: - Quin matí de dissabte més tranquil?-, la meva ofuscació va tendir a l'infinit.