Una raça guerrera

Un relat de: AVERROIS
Des de el principi dels temps havíem estat una raça guerrera. Les nostres lluites no acabaven mai i els períodes de pau tan sols eren temps de transició per preparar un altra guerra. Potser era necessari per auto controlar-nos. Massa gent comportava més problemes de alimentació, de convivència i potser aquestes guerres en totes les parts del planeta regulaven tot això. Però ells ho van veure clar... Perquè intentar conquerir el planeta si a curt termini no necessitarien més que prémer un botó i estaríem a les seves mans? I així va ser...
Es van infiltrar en les nostres universitats, laboratoris, governs, de sobte la tecnologia apareixia per art de màgia i la seva progressió era exponencial. El mateix que donava noves formes de armes per la guerra, això era l’excusa, també ens feia entrar en un cercle cada cop en més addicció. Els ordinadors, que en un principi semblaven grans màquines per jugar més que res, es van anar aposentant en qualsevol aparell construït per l’home. Ja no hi havia res en aquest planeta que no portés com a mínim un petit ordinador per fer-lo funcionar. Les centrals elèctriques, els cotxes, els trens, els vaixells, les rentadores, neveres, els satèl·lits que ens guiaven per a on havíem d’anar. Llavors van entrar en joc les “Xarxes”, el “Núvol” i ja no érem capaços de buscar res que no fos en les biblioteques virtuals...
I va ser quan ells van veure que ja ens tenien al lloc a on volien quan van apagar-ho tot. El caos va ser total, havíem caigut en la trampa, la tecnologia ens havia guanyat i llavors van arribar ells. La resistència va ser minsa. Totes les armes amb les que els podrien haver fet algun mal no funcionaven. La resistència va durar poc i ara som els seus esclaus a canvi de sobreviure. Estan exhaurint els recursos del planeta i quan acabin amb ells marxaran i ens deixaran sense res. Un planeta mort amb sers amb data de caducitat. Podíem haver viscut en pau en un planeta que ens donava de tot, però ens vam vendre per l’ambició de creure’ns Déus...
Sóc l’últim home lliure que queda i deixo aquest testimoni perquè no tornem a caure en el parany, si algú sobreviu.

Comentaris

  • Pot semblar fantasiós [Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 27-01-2014 | Valoració: 10

    però em temo que aquest relat és més real del que sembla. Tot el que contes pot arribar a succeir, només cal que uns quants bojos es posin d'acord. I el que no has contat és que, a banda de deixar-nos a tots a les fosques, abans ens han observat, espiat i controlat amb els seus superordinadors fantàstics.
    Has estat molt encertat amb aquest tema, mira que no siguis un profeta...
    Salut!

  • un relat molt fantasiós[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 20-01-2014 | Valoració: 10

    M' ha agradat llegir este relat, està molt bé, un tant curiós i a la vegada mot original.
    Ple de variants Senzillament estupend. Un salut, Rafael Molero

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370397 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!