Una qüestió fonamental

Un relat de: iong txon
.


Fotografia de Luís González Montejano
(http://www.luisgonzalezfoto.com./img/work/london/Amylookat.jpg)






Ca-iong Meng-sé n.5: “Com a propietaris del Txon il Guk, la nostra família promet, centrada en l’amor veritable, esforçar-se cada dia per tal que avanci la unificació del món espiritual amb el món físic, com a subjecte i objecte.”
5è punt de La Promesa de la família Rev. Dr. Moon, Sun Myung







(Una qüestió fonamental per tothom, però sobretot pels qui patim algun trastorn o feblesa espiritual i mental).



Al principi, Déu creà el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien l’oceà i l’esperit de Déu batia les ales sobre l’aigua. (Gn 1:1-2)


Així comença el primer capítol del Gènesi. Tot seguit, relata com Déu crea. Omet el tema de la motivació i el propòsit però ens explica que Déu és qui crea. Tot el relat de la creació té una bellesa poètica excepcional, cosa que ens parla de l’experiència mística dels precursors hebreus que van començar a transmetre aquestes idees de manera oral. Però el Creador, avui ho sabem gràcies a la revelació d’Els Principis Divins, va tenir una motivació i un propòsit, va tenir un ideal i un pla.

A l’Exposició del Principi Diví es fan referències al Gènesi tant en parlar dels Principis de la Creació (cap. 1) com en la interpretació de La Caiguda humana (cap.2) i també en la resta de capítols dedicats a revelar els entrellats dels Principis de la Restauració, i la història de la Providència de Déu per la salvació de la humanitat.

El cas és que hi ha un propòsit, un pla i un ideal diví de la Creació, una caiguda dels primers avantpassats humans que d’alguna manera desgavella aquell ideal, i un llarg i penós camí de restauració, amb els seus propis principis, diferents dels primers, per recuperar l’ideal perdut.

Per la caiguda d’Adam i Eva, tota la humanitat va perdre l’ideal dels Pares Veritables. Es van perdre en un instant les posicions d’espòs i esposa veritables, fills veritables, germans veritables. Es perd el fonament familiar de quatre posicions centrat en Déu. Naturalment que també es perd el fonament de quatre posicions individual centrat en Déu, l’harmonia de ment i cos d’un individu d’amor veritable, de caràcter veritable. Es perd el preciós llinatge de sang original, que es contamina i s’esbrava. L’ideal de l’home i la dona veritable i la família veritable, l’Arbre de la Vida, que Déu hauria volgut fer realitat de bon començament, queda fora del nostre abast:

I Jahvè Déu el va treure del Jardí d’Edèn, per conrear la terra fèrtil d’on havia estat tret. Expulsà, doncs, l’home i va posar davant del jardí d’Edèn els querubins i la flama de l’espasa fulgurant per guardar el camí de l’arbre de la vida. (Gn 3:23-24)

Llavors, en l’ideal original de la creació, el món espiritual és Déu, el nostre Pare i Mare celestial. En l’ideal original, món espiritual haurien estat els nostres Pares Veritables, primers avantpassats de la humanitat, juntament amb tota la resta dels nostres ascendents, que ens haurien precedit primer a la terra, després al Cel. Món espiritual haurien estat també els àngels, creats abans d’Adam amb un esperit etern com ell, que sense haver-hi hagut la caiguda, ells també haurien mantingut el seu caràcter de bondat original.

En l’ideal original de la creació doncs, i segons els Principis de la creació, el món espiritual és subjecte, i el món físic, en la posició de germà menor, objecte.

Malauradament, per la caiguda, aquest ordre es va destarotar i en la restauració ja no pot ser d’aquesta manera. Des de l’instant mateix de la caiguda, uns altres principis, els de la restauració, entren en joc i Abel, el germà petit, esdevé la figura central en l’establiment dels fonaments de fe i substància sobre els quals s’instaura el Fonament per rebre el Messies. Es manté el principi de la llibertat i la responsabilitat humanes i som la gent que es troba sobre la terra en cada moment històric, com la generació actual, els qui hem d’assumir el paper central en la providència a través de l’acompliment de la nostra part de responsabilitat.


.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

130 Relats

269 Comentaris

107931 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Ventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".




El meu primer poemari en paper:

Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni




.