Una nit

Sense preses,
m'apresso a cercar
un futur que no és llunyà,
un estel que clama al cel
de les nits de ningú,
dels amants, dels secrets,
de la conspiració de la llum.
feta foscor a cada indret.
Estirat a la cala
miro el cel ataronjat,
els ocells, fan front al vent,
desapareixen sota l'horitzó
amb el dia, amb els núvols.
I el fum s'envolta del negre,
d'infinitat de punts llampants
artificials, a la ciutat.
I la vista es perd en el no res
del firmament rera la muntanya,
el futur m'empaita per l'est,
el passat es difumina a l'oest,
i el present es torna espai, a la ment,
indret asserenat aquesta nit..