Una nit especial

Un dolç balanceig, una càlida brisa d'estiu i un munt de làmpades que il·luminen la meva fosca. Hi ha una tranquil·litat exagerada, no se sent cap soroll a excepció del ronroneig de la quilla acaronada per les onades. Jo estirat, contemplant els estels, espero que les parpelles em franquegin l'entrada al màgic món dels somnis. Mentre espero abandonar la vida i aquest món possessiu, contemplo l'espectacle de la nit. Un mantell negre menjat per milers d'arnes vetlla el meu son i em protegeix dels dimonis. La lluna blanca i orgullosa mostra totes les seves dots de seducció mentre em somriu triomfadora. Els meus ulls poc a poc van caient com l'ocell en busca de la seva presa, concentrat, sense perdre de vista l'objectiu i finalment tancant el bec just per notar el tacte escamós del dolç menjar. Un camí s'estén davant meu, un riu de plata, una plataforma a l'horitzó, una passarel·la a un món màgic ple de bellesa i alegria. La meva mirada es perd en l'infinit seguint el camí. El reguerol de platejat color va lliscant tranquil·lament, com les llàgrimes per la cara d'un home enamorat. Comença a fer una mica de fresca, els pèls es posen en posició d'alerta, res, cap perill, tornen a jaure i s'adormen altre cop mentre uns quants queden en vela. Segueixo estirat mentre petites gotes trapelles mullen la meva pell. Una d'elles, la més grossa de totes, comença a lliscar front avall, arrossegant i abusant de les més febles. Llisca cara avall i va a caure sobre el matalàs blanc. Res no pertorba el silenci, la tranquil·litat, la nit. Pensaments, idees, dibuixos, paisatges, tot acut a la meva memòria, amics, coneguts, familiars, tots em visiten per desitjar-me un feliç viatge. Giro el cap i trobo una cara al meu costat, el meu cor s'accelera. No l'he sentit arribar. Una noia jove, atractiva, de castanys cabells i ulls. Una cicatriu al front i una altra al llavi, un nas petit però bufó talment com els seus llavis. Em mira els ulls i sento que els colors em pugen als pòmuls. No hi ha manera de fugir de la seva mirada captivadora. Ella em somriu i em mostra les seves blanques dents en senyal d'amistat. S'estira al meu costat i dirigeix els seus ulls al cel. Un brisa suau, càlida, humida i agradable em xiuxiueja unes paraules a cau d'orella:

-T'estimo.

Sense saber què fer em giro i miro la cara que torna a ésser girada en la meva direcció. Ella em mira i se m'apropa. Un calfred recorre el meu cos de dalt a baix, una suor freda llisca pels meus braços i el roig s'apodera de la meva cara. No sé què dir, un nus a la gola bastant molest impedeix inclòs que respiri i només puc fer que mirar-la amb cara de babau. Ella se m'apropa més i imprimeix un petó als meus llavis. Noto una escalfor que recorre tot el meu organisme, un tacte flonjo, humit i salat als llavis. Tanco els ulls i em deixo portar per aquesta sensació agradable. Tot acaba, obro els ulls i la veig somrient de nou i s'estira al meu costat. L'abraço i mirem plegats el cel mentre les nostres ànimes caminen juntes pel sender platejat.