Amor a primer tacte

Un relat de: white_wolf
Un avorrit dia de compres per Andorra. Gent passant al meu voltant despreocupada, concentrada en els seus objectius personals atropellant a tot aquell que es creua pel seu camí. Caps cots consultant les llistes de compres, cares pensatives intentant recordar que havien de comprar, mans treballant de valent per poder manegar totes les compres trafegant paquets de pes considerable. Una remor de veus incoherents omple les meves orelles, converses buides i banals i el soroll de nanos petits corretejant amunt i avall dels passadissos jugant al “tu la pares”. Segueixo caminant pel llarg i ample corredor buscant la perruqueria, que després de tres mesos ja va essent hora de tallar els cabells indomables que tinc per barret. Per fi arribo a la perruqueria i m’atanso a la dependenta per preguntar si tenen algun forat per fer un tallat ràpid de cabells a màquina. La noia baixeta i rabassudeta me diu d’esperar deu minuts i em podran atendre. Jo que no tinc cap mena de pressa m’assec a una de les butaques de color blanc amb coixins flonjos de color negre per ocultar la duresa del seient i miro per sobre a veure quin tipus de revista tenen i si alguna em crida l’atenció, però no hi ha res d’interessant, només tenen revistes del cor.

Mentre espero vaig mirant al meu voltant a veure si hi ha algú per parlar o alguna cara coneguda. No veig ningú. Una dona gran es fa la manicura, poder per anar a alguna festa snob per fer una mica de “societat”, vestit negre elegant, arracades, que posaria les mans al foc, són de plata de llei i tot de bijuteria per engalanar per engalanar el seu cos. Una cadira més enllà hi ha una estudiant xerrant pels descosits amb una amiga seva de la cadira del costat a qui els tallen les puntes mentre consulten els apunts i es posen mútuament a prova. De sobte una d’elles canvia de tema i es posen a parlar d’un estudiant nou de l’institut mentre riuen i fan bromes.

Per fi arriba el meu torn, una noia baixeta, poder de metre seixanta, amb ulls blaus, rosseta amb dues cues, una a cada hemisferi del cap i amb un somriure d’orella a orella, m’acompanya fins a la cadira per preparar-me pel tallat. Agafa el rotlle de paper elàstic blanc i me’n posa un tall al coll, a continuació de l’armari en treu una bata de color blanc immaculat i me la posa per sobre. Després de doblegar el paper i cobrir el coll de la bata queda fet el ritual de preparació. Una veueta melosa em pregunta com vull el tallat de cabell i responc que al número dos als laterals i al tres a dalt. Ella afirma amb el cap i endolla la màquina. Jo començo a tremolar, normalment totes les maquines s’embossen amb el meu cabells i foten unes estrebades de campionat. Ella em diu que si noto el mínim dolor que avisi i jo tot sumís assenteixo amb el cap. Ella suaument comença per la nuca, jo tanco els ulls i sense cap mena de pressa els torno a obrir. Ella espantada em pregunta si em fa mal i jo una mica ruboritzat responc que no i li explico que normalment sempre em fan estrebades per culpa de embossos a la màquina. Ella somriu alleujada i em diu que aquest nou model recent arribat no s’hauria d’embossar. Ella poc a poc va segant els meus cabells amb molta suavitat, cap estrebada, cap dolor, només la suavitat d’una carícia al meu cap. Acaba ràpid la feina i m’envia al rentacaps. Agafa una tovallola de l’armari i me la posa al coll per evitar esquitxos i em fa reposar el cap sobre la pica. La noia gradua l’aigua, me la posa fresqueta i per fi el millor moment d’anar al perruquer, el massatge al cap. Ella agafa una ampolla de sabó i n’aboca part del contingut a sobre el meu cap, noto el rajolí ben fred que regalima, Em posa les mans al cap i comença el massatge. El massatge del perruquer, sembla com si tots s’haguessin posat d’acord per fer-lo igual però és fantàstic. Al cap de poc m’esbandeix el sabó, se m’ha fet més curt del que voldria. Jo espero que m’assequi per anar a fer els últims retocs, però en comptes d’això noto com un altre rajolí de sabó cau sobre el meu cap. Em torna a ensabonar, però aquest cop el massatge és totalment diferent, els seus dits es mouen amb lentitud extrema com si gaudissin del moment, poc a poc centímetre a centímetre els dits van acariciant tota la meva closca. Jo tanco els ulls, els músculs se’m relaxen, la respiració se’m torna pausada i lenta, estic en la glòria i només puc gaudir del moment. El temps s’atura, res no existeix només el meu cap i els seus dits una unió fabulosa, única i divina. Els seus suaus, prims i femenins dits llisquen tranquil•lament i despreocupadament entre els meus cabells. Aquest cop el massatge es més personal més sensual. Un calfred em recorre la medul•la espinal, obro els ulls i em trobo cara a cara amb la dona rabassuda que m’ha atès al principi mirant-me a mi i després a la noia que m’estava fent el massatge i li adreça una rialleta de còmplice a la noia. Tot d’una sento la carxofa del rentacaps que escup aigua i s’endu el sabó, testimoni del moment de plaer. Ella em pregunta que tal el massatge i jo li responc “El millor que m’han fet mai, només desitjava que no acabés”. Em somriu i li pugen els colors a la cara. Jo li torno el somrís i m’assec a la cadira. Em fa els darrers retocs, ara si, em treu la tovallola i em dona per acabat. Ens dirigim plegats al taulell i allà li pago el tallat de cabells. Ella em dedica un darrer somriure que li corresponc, obro la porta i marxo per anar a buscar a ma mare. Recorro els passadissos del centre comercial sense prestar atenció a ningú, no puc deixar de pensar en el massatge i el somriure de la noia. “Ha estat el millor tallat de cabells que mai m’han fet”. Llavors comencen a arribar dubtes al meu cap “Aquell segon massatge volia ser quelcom de més? o només li agrada acariciar els cabells ben curts?”

Dos dies més tard em passejo per les rodalies de la perruqueria, miro a través dels vidres de l’aparador i la veig atenent a una dona ja entrada en edat. “No li vaig preguntar ni el seu nom, una llàstima”. Paso de llarg i somric.

Diuen que existeix l’amor a primera vista, però ... i l’amor a primer tacte?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de white_wolf

white_wolf

7 Relats

24 Comentaris

11754 Lectures

Valoració de l'autor: 8.71

Biografia:
La lluna és la meva mare i protectora. Quan es mostra als simples mortals com nosaltres, els meus cants li dedico des del fons del meu cor.

____________________________________

Un escorpí volia creuar un riu i com no ho podia fer sol va demanar ajut a una granota. La granota li va preguntar:
- Ets un escorpí, com sé que no em picaràs i em mataràs un cop hagim creuat el riu?
- Confia en mi.
- D'acord.
L'escorpí es va pujar sobre l'espatlla de la granota i aquesta nedant va començar a creuar el riu. Un cop eren a meitat de recorregut l'escorpí va picar a la granota i aquesta, mirant-lo amb ulls tristos li preguntà:
- Perquè m'has picat? Ara morirem els dos.
- Ho sento no ho he pogut evitar. Sóc un escorpí.
____________________________________