una nena desil·lusionada

Se que t'he decepcionat i em sap greu, ojalà tot pogués tornar a ser coma la principi, però tu no vols i ho entenc.
Penses que sóc una cria, em dol haver-nos distanciat per això.
Encara hem queda l'esperança de que en un futur estar amb tu, però tens raó, quan hagi crescut.
Potser t'avergonyeixes d'haver-te enamorat d'una nena com jo.
Però aquets dies per a mi han sigut únics, dies de felicitat completa que fins ara no he assaborit.
Fies que es van acabar amb: << Tu ets una cria i jo no vull ser padrastre>>.
Un cop de puny al cor.
Una baixada de moral grandiosa.
Un adéu al sentiment més bonic que hi ha...l'amor.