Condemnada...

Condemnada a la monotonia dels llargs silencis plens d'il·lusions. Il·lusions que es perden. Somnis que s'esvaixen. Castigats a la foscor d'una ment turmentada pels tristos records d'un amor massa fàcil. D'un somriure tendre. D'una mirada deliciosa. D'un vell record. Joguines trencades. Aquells tendres somriures al teu costat semblen acabar. Em faltes tu. Somriures que s'allunyen al no poder-te veure al fons del meu horitzó. Anhelo la llibertat. Alegria difuminada sota el rostre d'una trista rialla camuflada entre els sentiments. Vida apagada. Vestida de pensaments prohibits i únics que exigeixo sentir. Segueixo condemnada a la monotonia. melodies que m'atrauen. Però només m'atrauen cap a tu.


T'estimo <33