una gota de foc

.. perquè qualsevol s'enamori de la teva manera de veure les coses.



per cert,
"la poesia
és
l'arquitectura
de la
paraula",

hi haig de pensar una mica, però intueixo que tens força raó (almenys des del meu punt de vista)


salut!

no és mai tant gran com el dolor que sentim en veure com els altres es fonen, es dissolen, se'n van, desapareixen, moren o pateixen... l'amor que sentim pels altres de vegades ens permet 'aguantar' un gran dolor sobre el nostre cos i ens destrueix quan veiem que el dolor és sobre aquells que ens estimem....
Una bellíssima descripció d'aquest sentiment de dolor, d'aquest desig de patir un mateix a canvi de què un altre, a qui ens estimem no ho faci.

Una abraçada Capdelín... en cada poema teu vec una manera tant especial de veure el món.. que m'enlluerna

Leela

Gotes de foc, de passió i de vida que encenen raons per existir, forces amagades.
Realment el dolor de les ferides ja no és tan dolorós com la tristesa de veure com s'apaga allò que tenia tanta vida i tanta vida donava...

Un poema concís, punyent i embolcallat de tristesa. La sensació que provoca és fulminant, molt i molt intensa...

Una abraçada molt gran!

l'al·legoria que fas de la gota de foc amb l'amor és magnífica. Segurament és passió, de les que cremen quan es viuen i també quan se'n van (m'ha sortit un vers!).
Bona niiiiit !!!

M'ha agradat molt. De vegades és millor intentar les coses, arriscar-se encara que després et fagi mal...doncs així de complicada és la vida noiet... És millor arriscar-te que veure caure "la gota" ( haver desaprofitat una ocasió).
Bé, doncs això!!! tinc mooolts deureeeees per demà!!!!! help!!! no sé que estic fent aquí al pc... bueno, doncs això que piruuu!! Mots petons maco!!!

laura^^