Una festa popular

Un relat de: Marc Freixas

Xirinola de somriures.

Festes de gralles i tambors;
d'una flamarada de colors,
i balls amb crits de tradició,
a la matinada d'una nit plena de records.

Xirinola de paraules!!

Comentaris

  • Ei! M'ha agradat![Ofensiu]
    Llibre | 24-05-2005

    Curt, breu... i precís.

    Quatre versos escassos encerclats per una xirinola de somriures i una xirinola de paraules.

    Dues xirinoles que m'han encantat perquè les he vistes, les he imaginades... les cares somrients de tota la gent que es deixa dur per la festa, i les veus, les converses alegres que acompanyen la gresca.

    Un bon dibuix d'una festa popular.

    LLIBRE

  • Festa si,lluita també![Ofensiu]
    14 | 04-05-2005 | Valoració: 10

    Com dirien els Inadaptats suposo,amb poques paraules m'has fet reviure l'esperit de la Festa Major...com se la troba a faltar,l'esperit de festa,de sortir i no dormir,de no pensar,de deixarte duu per les emocions i la gresca...!

  • xirinola...[Ofensiu]
    Capdelin | 04-05-2005 | Valoració: 10

    popular encesa per tradició de sang, de sentiment... crit estrident de gralles que xisclen tonades i melodies de farigola i muntanyes catalanes... colors, gent encuriosida que han oblidat els colors de les melodies de la terra... turistes nacionalitzats per interessos i també gent que sent renéixer neurones d'arrels pròpies...
    breu, però intens, popular, senzill... flama poètica que encén espelmes mig apagades...
    fantàstic... i ara més que mai = poema PRIMITIU fet pel cap de la tribu dels primitius = MARC!!!!
    una abraçada company i amic... i que la gralla no calli per més orelles indiferent que esberli... els timpans també es poden reciclar...!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.