Cercador
Una abraçada..., una llàgrima
Un relat de: menttha- Compartir:
El seu cos persistia enroscat, contret, reduït, però el més afligidor era escoltar l’incessant pregunta que llençava a l’espai, una vegada i una altra, una vegada i una altra, com si l’univers li hagués de concedir resposta.
L’espai estàtic, el temps immòbil, un escenari irreal, una imatge aturada en el moment, res semblava tenir sentit, només les seves paraules, penetrants, punyents, ressonaven en aquell desmesurat buit com fletxes enverinades que perforaven el cor , i el patiment esdevenia tangible, cobrint l’entorn, l’ànima, no hi havia solució.
Ella el va veure arribar, com més s’aproximava més ràpid era el seu pas, ell no li apartava la mirada, i sense dir-se res, no hi cabien les paraules, ell la va abraçar. Era el seu germà, li acariciava els cabells, i ella es va alleujar, va brollar-li la primera llàgrima, recorrent el seu rostre, suaument, fins als llavis, els ulls li brillaven, eren més verds que mai, d’una tendresa eterna, i el mirà profundament, per fi va poder sentir el que més necessitava en aquell moment...
’Jo t’ajudaré Carme, no estaràs sola, tots dos explicarem als teus fills que el seu pare ens ha deixat’.
L’espai estàtic, el temps immòbil, un escenari irreal, una imatge aturada en el moment, res semblava tenir sentit, només les seves paraules, penetrants, punyents, ressonaven en aquell desmesurat buit com fletxes enverinades que perforaven el cor , i el patiment esdevenia tangible, cobrint l’entorn, l’ànima, no hi havia solució.
Ella el va veure arribar, com més s’aproximava més ràpid era el seu pas, ell no li apartava la mirada, i sense dir-se res, no hi cabien les paraules, ell la va abraçar. Era el seu germà, li acariciava els cabells, i ella es va alleujar, va brollar-li la primera llàgrima, recorrent el seu rostre, suaument, fins als llavis, els ulls li brillaven, eren més verds que mai, d’una tendresa eterna, i el mirà profundament, per fi va poder sentir el que més necessitava en aquell moment...
’Jo t’ajudaré Carme, no estaràs sola, tots dos explicarem als teus fills que el seu pare ens ha deixat’.
Comentaris
-
Gràcies també per llegir-me[Ofensiu]Jaumedelleida | 12-09-2012
Celebro haver-te pogut fer riure, ni que sigui a base de temes pressumptament equivocs però és una manera que m'agrada d'escriure. Tens pocs relats de moment però sé que en publicaràs molts més tan bons com l'actual.
Una salutació d'un que coneix bastant lña segarra però no com tu, crec.
Jaume
l´Autor
3 Relats
6 Comentaris
2116 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Vaig néixer a mitjans dels anys 60.La petita de quatre germans, sense pare, present en el meu dia a dia.
Sempre recordaré una de les seves frases, quan li explicava que de tant en tant m'agradava escriure,
Ell em deia; 'Que l'escriure no et tregui el llegir'.
No, no he deixat mai de llegir, m'apassiona, i passo moltes estones llegint els vostres relats, deu ni do !
Vaig passar la infantesa i adolescència a 'La Segarra', la terra de mon pare. Estius calorosos, hiverns de boira i fred.
Ja fa molts anys que visc al Maresme, amb dos fills adolescents, insuperables, :)
Encantada de formar part d'aquest grup, i gràcies per llegir-me.
Menttha.