Quietud, repòs

M’abandono en el temps,
sense grans gestes, ara no brollen,
assaboreixo aquest repòs,
l’espai plàcid, l’entorn lent,
persisteix l’assossec després de tanta agitació,
com un tic tac de rellotge cada volta més vergonyós,
i m’enfoco en aquest contrast, dues vides, dos mons.
i el pensament també s’atura,
és la calor que l’ alleugereix?

Amor..., llega’m un somriure que et brillin els ulls...,
i encenem aquest espai només de sentiment,
carícies perpètues, serenes, observades,
suor de dues pells acoblades,
cossos en moviment harmoniós,
omplim de tendresa aquest respir,
i que les paraules passin com la corrent d’un riu,
Entra l’oratge càlid, tot s’atura...