Moments

Un relat de: menttha
Diumenge al matí, quietud..., al fons la immensitat, el mar, l'aigua s’ha vestit de gràcia, de festa, línies de colors platejats que m’enamoren, els reflexes (tant tímids) del sol entre els núvols són l’orquestra d’aquesta melodia que fan brillar l’espai, omplint aquest instant d’una solitud que omple els meus sentits. La mirada va més enllà, entre el cel i el mar, visualitzo la màgia d’aquest moment que m’embriaga, aquest regal, aquesta llum que em desperta la consciència, la pau, la calma. Voldria fer etern aquest moment...,ho serà, quedarà suspès en la memòria, en aquest espai on hi habiten els silencis dels gestos que un dia van acariciar les entranyes del meu jo, els records d'instants breus. ...Ara, quan miro el mar, la mirada s'allarga i el pensament també...

Comentaris

  • Hola menttha ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 01-09-2012

    Tens raó . Hi ha moments que la mare natura ens regala que resulten inoblidables.
    "L'aigua s'ha vestit de gràcia ". Preciós !
    Espero que segueixis publicant.
    Una abraçada de benvinguda a Relats.

  • Meravelles[Ofensiu]
    Antònia Puiggròs Muset | 31-08-2012 | Valoració: 10

    Bon relat Menttha! Descrius de manera molt sensorial i encertada l'estat d'ànim, o de consciència, que ens fa sentir que el temps passa molt a poc a poc i ens permet observar, com si fos la primera vegada, molts detalls del nostre entorn que s'ofereixen a la nostra mirada com petites meravelles. M'encanta aquest estat d'ànim, tan dificil d'aconseguir a vegades. Serà un plaer anar-te llegint!

l´Autor

Foto de perfil de menttha

menttha

3 Relats

6 Comentaris

2109 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Vaig néixer a mitjans dels anys 60.
La petita de quatre germans, sense pare, present en el meu dia a dia.
Sempre recordaré una de les seves frases, quan li explicava que de tant en tant m'agradava escriure,

Ell em deia; 'Que l'escriure no et tregui el llegir'.

No, no he deixat mai de llegir, m'apassiona, i passo moltes estones llegint els vostres relats, deu ni do !

Vaig passar la infantesa i adolescència a 'La Segarra', la terra de mon pare. Estius calorosos, hiverns de boira i fred.

Ja fa molts anys que visc al Maresme, amb dos fills adolescents, insuperables, :)

Encantada de formar part d'aquest grup, i gràcies per llegir-me.

Menttha.