Un t'estimo que no va enlloc

Enmig de la boira
em devora l'ansietat
de l'incertesa ingènua
on s'amaga la veritat.
Mentre lluito per trobar
un lloc al seu costat
veig els dies passar
envoltats d'anonimat.
Silenciosa està la resposta
irònica i desafiant
ràbia d'impotència
hi ha al meu voltant.
Anhelo la seva essència
l'estimo de veritat
el límit fa de la paciència
un santuari angoixant.

¶:)