Un telèfon, un record

Un relat de: defoe

Acabava de penjar el telèfon, estava astorat, no gosava aixecar la vista més enllà de la porta del menjador, una sensació d'angoixa s'escampava pel meu cos. El missatge havia estat clar, sols 24 hores, em quedaven 24 hores de vida. No podia pensar en aquesta trucada tan misteriosa, ni tan sols en la persona que l'havia fet, sols pensava en el que m'havia dit, havia estat molt clar, em quedaven 1440 minuts de vida. Ara ja ni això, me'n quedaven 1438 i veia com descendien, lentament però sense pausa.
Ràpid, sense perdre temps, vaig agafar el mateix telèfon que havia penjat minuts abans, i vaig marcar de memòria el numero de la meva xicota, necessitava explicar-li tots els fets, i dir-li que vingués, per passar la meva última nit junts.
Però ella no era l'única amb qui els meus pensaments anaven, la meva mare, la meva avia, l'amic que em va amargar l'època escolar, la primera noia amb qui vaig fer l'amor, el professor que mai em va aprovar les matemàtiques, el que em va regalar l'excel·lent a dibuix, tots ells estaven en el meu pensament, un per un els anava recordant, revivia tots aquells moments que mai havia parat a pensar, i els revivia amb més intensitat que mai, cada petit detall apareixia a la memòria, i tots s'anaven lligant, l'un amb l'altre, l'altre amb un. Fins que em vaig quedar en blanc, no recordava res, tot se m'havia anat del cap. Només em quedava la vergonya, una vergonya de no haver pensat amb tots aquells que havien influenciat tant en la meva vida, vergonya de pensar en no pensar amb els amics, familiars, professors, tots i cada un d'ells. En aquell estat solament em quedava imaginar que potser havia estat la pròpia vergonya la que havia marcat el número de telèfon de casa meva.

Comentaris

  • / Un crit d'atenció / (potser?)[Ofensiu]
    kispar fidu | 03-12-2005

    estrany... (pel meu gust...), però si, a vegades deixem de pensar en persones molt importants i sols ens basem en aquella que ens té el cor robat...

    A vegades el sol pensament d'una persona ens ocupa tan d'espai que oblidem a la resta, que no queda lloc per a cap més... que el seu pensament recórre per tots els nostres racons, i la resta de gent no té accés al nostre cos... és estrany, oi? La possessió que pot arribar a tenir una persona sobre nosaltres? aix...

    Apa! que vagi bé!
    t'havia vist pel fòrum... però encara no havia descobert que també escrivies!!! uoo!!!

    Apa! que vagi bé!
    Ciao!

    Gemm@

  • m'ha agradat molt![Ofensiu]
    Pandita | 03-12-2005 | Valoració: 9

    m'ha agradat molt! fins i tot m'ha fet pensar! jejeje
    Aida

  • Em sembla estrany.[Ofensiu]
    filladelvent | 03-12-2005

    He llegit els tres relats publicats, i em sembla estrany com pot ser que aquest sigui tant correcte, sense faltes, amb un bon vocabulari (tot i que em sembla que et falta experiència en quan a escriure), i els altres siguin... no ho sé.

    Les fruites més verdes el trobo un poema molt desagradable; no entenc com pots donar a entendre que una cosa bonica o eròtica com el sexe pugui acabar sent fastigosa, però de veritat que m'has donat aquesta sensació; ho he trobat de molt mal gust i molt poc encertat.

    En Ella o jo no veig la raó de ser del relat en sí; una mica com passa en aquest, però més exagerat. Per què no intentes fer-ho més extens? parlar de les causes d'aquests pensaments que invadeixen els protagonistes, descriure la circumstància que els envolta... et recomano que llegeixis més i que intentis escriure pensant en què és el que vols transmetre, tenint clar què els passa als protagonistes i vigilant la manera de'escriure-ho.

    Hi ha escriptors molt bons tant de relats com de poemes en aquesta web, i segur que només llegint-los n'aprendràs molt.

    Com t'he dir, aquest Un telèfon, un record és, per mi, el millor dels teus relats, però li falta un motiu. Per què s'ha de morir el protagonista? que és un misteri? d'acord; però llavors, pensa: per què ell s'hauria de creure una veu desconeguda que el truca per dir-li una beneitada com aquesta? Posa't al seu lloc: et truquen i et diuen que et moriràs en 24 h.; t'ho creus?

    Intenta posar realisme en el que dius, si més no, donar-hi una raó de ser, ni que sigui inverossímil.

    No et prenguis malament aquest comentari, només pretenc ajudar-te. Si em vols comentar o demanar res, deixa'm un missatge al fòrum; t'ajudaré amb tot el que estigui a les meves mans.

    -Filladelvent-

  • Prexios!!! realment prexios!!![Ofensiu]
    lluitant | 28-11-2005

    Ei defoe!!
    No s'havia pas que escribisis i relatesis tant bè. tens cops amagats e?
    M'ha agradat molt... segueix aixi!! Que ja saps que jo sempre serè al teu costat per ajudar-te en el que calgui.
    Agur! Muxuks

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

defoe

5 Relats

8 Comentaris

5241 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00