Un tàndem perfecte.

Si us heu fixat, la canalla sempre parlen solets o amb amiguets imaginaris.

Al fer-se grandets, els pares els avisen de que no s'ha de parlar sol i de que aquests amiguets, són fruit de la seva imaginació.

Però els meus pares quan veien que jo parlava sola o amb una amigueta imaginaria, el pare tot ufanós deia de mi, que tenia molta imaginació i aixó era bo per una futura economista. La mare reia i també apuntava, que al ser jo molt xerraire, no sabia estar callada, i "parlava fins i tot pels colzes".

En realitat, sempre havia vist a la meva amiga Aura, i per mi, no era fruit de la meva imaginació.

Sempre estàvem juntes, cada una fent la seva vida amb la seva familia corresponent, però enllaçant les nostres.

Totes dues vivim a la mateixa casa, però jo no he vist mai a la seva familia i a ningú dels que ella diu que viuen a la casa , solament sé el que ella em diu dels seus estudis i del seu entorn familiar.

L'Aura, tampoc ha vist mai ni a la meva familia, ni a ningú dels que viuen amb mi.

Al fer-nos grans, poc a poc vam comprendre que totes dues existiem en la realitat. Vam anar comparant fets i temps.
Les nostres vides son paral-leles, però amb la diferència de la dimensió i el temps.
Totes dues som de carn i os i tenim vida pròpia i diferent l'una de l'altre.
Al final vam assumir que totes dues érem unes privilegiades al poder contactar en dimensions diferents a les nostres, solament ens veiem ella a mi i jo a ella, però era suficient.

Totes dues vam acabar els nostres estudis, sense interferir l'una en l'altre per no canviar el trascurs de l'história.

La vida de l'Aura, trascorria en el segle XXIII. S'havia especialitzat en esbrinar fets delictius antics, que la policia no havia pogut resoldre.
Deien que tenia molt bon ull clínic per trobar proves i resoldre casos molt complicats.
Treballava moltes hores, però és guanyava molt bé la vida.

Jo sóc economista, en aquest el meu segle el XXI, Diuen que tinc una gran visió de futut. Treballo en les especulacions borsàries i se'm dóna molt bé.
Treballo com autònoma en els meus ordinardor i així, no he de rendir contes a ningú. Faig una feina que m'agrada i em guanyo molt bé la vida.

Totes dues fem " un tàndem perfecte ".
Cada una en la seva dimensió i món paral·lel, però separades per la distancia de dos segles, que a les hores es el mateix moment present nostre. Sembla complicat, però és molt senzill.

L'Aura i jo , cada dia treballem moltes hores juntes. El nostre despaix, és el mateix.

Jo, l'ajudo en els casos que trovo en l'ordinador que en el meu moment històric succeïen, i totes dues analitzem les proves que la policia del meu temps, no havia trobat.
Ella m'ajuda en els seus ordinadors a trobar les millors empreses del seu temps, i els avanços que s'havien produït, des del meu temps al seu.
Així jo, puc invertir en empreses que tot just naixien, i així poder comprar i vendre accions en el millor moment.

Al no intervenir ningú més, som molt escrupuloses en això, no interferim en el trascurs del temps, i totes dues d'aquesta manera formem un "tàndem perfecte".